 |
Una cançó no és millor ni ptijor per tenir (o no) un
contingut reivindicatiu |
Seguim amb les cançons que van marcar època. I un apunt que crec important: la majoria m'agraden i m'han marcat per la seva melodia, l'acompanyament, els intèrprets... i potser algun cop el seu significat pot ser rellevant, però no sempre. No vull jutjar aquests temes amb criteris extramusicals i fora de l'àmbit artístic. No em van les conspiranoies, les lectures polítiques ni altres temes que poc o res tenen a veure amb l'impacte estrictament musical i generacional.
Si una cançó ha fet visible un problema i ha ajudat a buscar solucions, enhorabona, no per això m'agrada més ni menys. Si una bon tema és ideològicament irrellevant, m'és ben igual. Si els autors van a favor de determinat polític que jo trobo impresentable, ja s'ho faran. Si tal o qual figura mediàtica de dubotsa qualitat està a favor de tal o qual grup, què hi farem. Ni la vida ni l'art són perfectes ni a gust de tothom.
A més, poca cosa entenc d'aquestes cançons cantades en anglès!
Unchained Melody, Bobby Hatfield - The Righteous Brothers (1965)
Aquí tenim una de les cançons més famoses i amb més versions de la història de la música melòdica. Va ser interpretada per primer cop pel cantant Todd Duncan a la pel·lícula Unchained (1955) i va estar nominada a l'Òscar, tot i que no el va guanyar. Molt famosa als anys 60, va retornar amb força amb la seva utilització a la pel·lícula Ghost (1990). Técnicament requereix bona veu, correcte gestió de l'aire i tècnica de vibrato. Vaja, que no està pas a l'abast d'una sèrie de famosets de YouTube que em nego a esmentar pel seu nom.
Una de les versions més conegudes és aquesta que us deixo, de l'any 1965, i que és la de Ghost.
 |
| Portada de diferents èxits d'aquest grup |
Hotel California, Eagles (1976)
Una altra cançó carismàtica, no exenta de controvèrsia per la seva lletra ambigua i per les sospites de plagi (que mai no van arribar a res). Però deixem-ho clar, és preciosa. I a mi m'agrada especialment el final: la intervenció de les guitarres elèctriques amb la modulació descendent ens porta a la millor música d'arrel clàssica. En fi, bona formació i coneixement de tècnica musical de composició i interpretació. I no com fa una certa gent, que té prou amb posar-se a fer crits inconnexos que ja netejarà algun mal pagat expert en so (sí, m'empipo molt amb aquest tema).
 |
| Eagles l'any 1976 |
It's a Heartache, Bonnie Tyler (1978)
Fa pocs dies, mentre preparava aquest post i ja tenia la referència a Bonnie Tyler, vaig saber de la seva mort. Vaig tenir aquesta sensació tan melancòlica de pas del temps i que allò que un dia va ser rellevant per nosaltres, la vida ho ha deixat enrere. Recordo tan bé la cua que vaig fer al Sepu per comprar el senzill d'aquesta cançó! A casa ens agradava a tots. Aquesta seva veu desgarrada, però amb una gran qualitat d'interpretació, ben impostada, plena de sentiment, ens va conquerir a tots.
Descansa en pau, Bonnie.
 |
| Aquesta era la portada del disc que vaig comprar |
YMCA, Village People (1978)
I vaja, el dia que vaig començar l'esborrany d'aquest post devia estar una mica tocada de núvols de tempesta. Perquè també fa pocs dies ens va deixar Victor Willis, cantant principal del grup i autor d'YMCA.
Y què és YMCA? Doncs un autèntic himne del bon rotllo, alegre, divertida. Una d'aquelles que no et pots estar de corejar amb tota la teva ànima. Uai em si ei!!!! Mare meva, quina pronúncia tan caòtica tenen aquests angloparlants.
Village People va néixer, sembla ser, en ambients gais, i aquesta cançó és un missatge de benvinguda per a tot de nois que no tenien on anar.Diuen que YMCA o Associació de Joves Cristians, va demanar al grup un tema que els arribès i donés popularitat a l'obra social que estaven portant a terme. Altres diuen que no, però tan és. El resultat? Aquí el teniu. Es va fer tan famosa que fins i tot la van fer servir a TVE per fer un anunci d'un embotit d'aquells de plàstic.
Un apunt. El fet que un impresentable hagi decidit que és una música apropiada per animar una colla d'ultradretants violents, m'és ben igual. El problema no és de la cançó.
 |
| El grup i la seva cançó més icònica |
