Esquitxos

(c) Ester Garcia - Los tres cerditos y el inspector

Explicar o descriure un viatge no és una tasca fàcil. Com ho fem? Un diari en què surtin fins i tot les vegades que para l’autocar perquè els soferts turistes vagin al bany? Una llista de monuments famosos? Una col•lecció de paisatges?

En un viatge no es mou només el cos. Tot el nostre ésser rep milers o potser milions d’impressions diferents a les que tenim per costum, en més nombre i de més intensitat com més allunyats estiguem del nostre país físic o de la nostra àrea cultural. Tots cinc sentits clàssics i fins i tot algun que no coneixem en surten alterats: colors vius de sedes i espècies en un basar tunisià o blaus i grisos d’una travessia d’illa en illa en mig de l’Atlàntic; olors desconegudes de menjars apetitosos, de WC’s embussats, de perfums empallegosos. Gustos dolços dels pastissos centreeuropeus, picants del terrible pebre verd, estranys i amargs de les algues xineses. La remor del vent que mou les fulles dels alerços al bosc lapó o el trànsit sorollós de clàxons i cascavells al subcontinent indi, el fred i la calor... Ordenar i classificar aquestes impressions de manera exhaustiva és impossible. Però fora una llàstima deixar que tot allò que em va xocar, emocionar o divertir durant un viatge es perdi en els laberints de la meva ment perquè no sé com sistematitzar-ho sense que sigui quelcom feixuc, il•legible.

Per això, quan les coses em vinguin al cap, amb aquella forma de flaixos que prenen les idees, les vull escriure i les deixaré aquí. No serà cap crònica, sinó que pensaré en el viatge com si fos un mar, o un estany, o potser només una modesta galleda (de viatges n’hi ha de molts tipus i tots són interessants) i el que aquí en quedarà són els esquitxos de la seva aigua que han deixat una traça d’humitat en la meva memòria.

Esquitx de Finlàndia

Esquitxos de l'Indus

Esquitxos des del cel

Esquitxada a les fronteres (1)

Esquitxada a les fronteres (2): Pixie, Dixie i la frontera blindada