El que necessites —no— és amor (romàntic) (II)

Pel·lícula: Ser o no ser

Títol original: To Be or Not to Be

Títol en castellà: Ser o no ser

Génere: Comèdia negra satírica

País: USA

Idioma original: Anglès nordamericà

Any d'estrena: 1942

Director: Ernst Lubitsch

Intérprets principals: Carole Lombard, Jack Benny, Robert Stack, i una munió d'excel·lents secundaris.

De què va: A Varsòvia, durant l'ocupació alemanya, un espía polonés al servei de la Gestapo té la intenció de portar als invasors la llista de col·laboradors de la Resistència. La companyia de teatre de Joseph i Maria Tura es veurà embolicada en l'afer, i miraran d'impedir l'entrega. En el seu pla embogit es barregen disfresses, discursos, entrades i sortides teatrals i una visita de l'autèntic Adolf Hitler.

I l'amor? En tenim de tot tipus: l'embolic romàntic entre Maria Tura i el jove i atractiu aviador, el conjugal de Joseph i Maria, l'enamorament o millor, desig sexual, del traidor Siletsky envers Maria, la gelosia descontrolada de Joseph, la passió del coronel Erhardt també per Maria... I l'amor dels polonesos cap a la seva terra, que volen defensar com bonament poden.

Qualificació: Una meravella, amb escenes divertidíssimes i d'altres que et fan pensar. I la gran pregunta: és Maria Tura una esposa honesta? Ah... Ja veurem...

Pel·lícula: Delictes i faltes

Títol original: Crimes and Misdemeanors

Títol en castellà: Delitos y faltas

Génere: Comèdia dramàtica coral

País: USA

Idioma original: Anglès nordamericà

Any d'estrena: 1989

Director: Woody Allen

Intérprets principals: Woody Allen, Martin Landau, Alan Alda, Mia Farrow, Anjelica Huston i molts més, tots molt adequats en els seus papers.

De què va: Entrem en la vida de dos homes de procedències molt diferents i que no es coneixen entre ells: Judah, un metge de gran fama, i Clifford, un director de documentals. Tots dos es veuen abocats a terribles crisis en la seva vida i han de prendre decisions trascendentals. Al final, aquests dos desconeguts coincideixen en una festa i un amb l'altre aboquen el seu dolor i el seu desconcert en una confessió irrepetible.

I l'amor? El còmic (o aixó sembla) de Clifford contra el dramàtic de Judah. I els enganys, les trampes, les suposadament petites faltes i els greus delictes que comet una serie de gent que sembla honesta, i no ho és, amb l'excusa de l'amor. I pel mig, les males experiències de la germana de Clifford, la relació d'aquest amb la seva esposa, el seu enamorament per una actriu, el seu odi pel seu cunyat... Tot plegat texeix una teranyina de relacions amoroses que s'aboquen a un final desolat, penso que el millor de la filmografia de Woody Allen.

Qualificació: Imprescindible, una obra mestra.

El que necessites —no— és amor (romàntic) (I)

 

Il·lustracions d'amor de Zac Retz.
Extret de https://genial.guru/inspiracion-pareja/15-ilustraciones-que-te-contaran-todo-acerca-del-amor-y-el-romance-22305/

En aquesta época de l'any és gairebé impossible no sentir la parauleta amor en un o altre context. Ja sigui pels esgarrifosos anuncis de productes per Sant Valentí com pels comentaris d'uns i altres:

—Aviat serà el dia dels enamorats

—Qui són, aquests?

—Tu i jo, sense anar més lluny

—Ha, ha, ha, ha, ha, ha.....

—Ei, avui és el dia dels Enamorats (així, amb majúscula, i amb veu insinuantment intencionada)

—OK, els truques i els felicites (to distant i rialler, Maitena dixit).

I així fins avorrir. I molt. Fins fer agafar mania a la parauleta amor.

Però l'amor no és pas regalar uns bombonets o un coixí vermell (ep, que no és cap pecat, si es fa), l'amor no esgota el seu significat en aquests afers romàntics. Un cop, fa molts anys, vaig llegir en algun lloc que l'amor romàntic és un paràsit, una imitació barata, una falsedat i un engany. Qui ho va escriure, apart que estiguès potser tip i cuit d'anuncis de Sant Valentí, no deixava de tenir raó, i molta.

Fa ja més de déu anys vaig publicar alguns petits articles en aquesta pàgina (podeu cercar l'etiqueta amor a la llista) i en una d'elles vaig incloure el famós text sobre l'amor que es troba a l'anomenada Carta als cristians de Corint, atribuït a Pau de Tars. En ella ens expliquen com és l'amor:

"Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident.

Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.

Si repartís tots els meus béns als pobres (...) i tingués així un motiu de glòria, pero no estimés, de res no em serviria.

L'amor és pacient, és bondadós, no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat.

Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta (...)"

Vaja, tot el contrari de l'amor romàntic: exigent, gelós, competitiu, agressiu... És clar, qui no ha conegut l'amor se suposa que s'ha de conformar amb aquest succedani procedent directament del desig sexual, i esperar, com qui espera el manà o la Parusia, que d'aquesta col·lecció de reaccions hormonals neixi quelcom més consistent, directament del no res, sense haver de construir la més mínima cosa.

No passa res, per deixar-se emportar per l'instint sexual, mentre no es faci mal a ningú. El que ja comença a fer pudor és aquesta confusió (mal) intencionada entre l'amor i el desig. Aquest engany està fent molt de mal a molts jovenets i jovenetes que viuen en la falsa esperança de trobar la mitja taronja, el príncep blau o, ja posats, el/la millor amic/ga, una altre concepte més fals que una foto selfie d'un home de les cavernes de bracet amb un tigre de dents de sabre.

Si mireu la il·lustració que encapçala aquest post vereu una imatge realment tendre, no romàntica. L'amor no és exclusivista, expandeix l'interés per allò que ens és comú. Ja siguin gats, aficions o projectes, l'amor els transfigurarà i els convertirà en quelcom molt millor.

Jo, que soc molt aficionada al cinema, he de dir que detesto cordialment les películes romàntiques. En general, els tinc tírria. Però...

Peró com en tot, en mig de la brossa es troben les perles, i m'he divertit, i no poc, fent una llista de les que considero "les millors películes d'amor". Ep, no romàntiques, tot i que alguna es colarà, és clar.

Així, d'un primer cop d'ull, n'he trobat gairebé quaranta! I això que darrerament no gasto gaire en anar al cine. Hi ha de tot, drama, comèdia, bogeria i romanticisme.

Doncs en un proper post començarem la repassada. 

Com sempre, espero que us agradarà!