 |
| Antonio Vivaldi |
Antonio Lucio Vivaldi (1678 - 1741) és un dels músics barrocs més coneguts a nivell popular, si més no per les seves Quatre estacions, que s'han sentit i es senten a bastament en gravacions, concerts, pel·lícules i anuncis (fins i tot en aquest petit blog podeu trobar una magnífica versió de l'Estiu i una altra de l'Hivern).
Però, evidentment, té més obres, i n'hi ha una que trobo especialment bonica i que, encara que prou coneguda pels amants de la música barroca o clàssica en general i pels aficionats al cant coral, no ha estat pas massa vulgaritzada. Es tracta del seu Gloria RV 589, de l'any 1700, una peça preciosa que vaig tenir la sort de cantar com a contralt del cor, entre altres llocs, en un fantàstic viatge a Sevilla, ja fa molts anys.
És una peça molt barroca, amb uns contrapunts meravellosos que fan gaudir als cantaires i fins i tot emocionar-se amb les sentides melodies. Està escrita per cor mixt de quatre veus (soprano, contralt, tenor i baix) i solistes soprano I, soprano II i contralt, i per orquestra de cordes i dos oboes.
Es distribueix en dotze moviments:
1. Gloria in Excelsis Deo (cor)
2. Et in terra pax hominibus (cor)
3. Laudamus Te (Sopranos solistes I i II)
4. Gratias agimus tibi (cor) Curta introducció al número 5
5. Propter magnam gloriam (cor) Fuga
6. Domine Deus (Soprano solista)
7. Domine Fili Unigenite (cor)
8. Domine Deus, Agnus Dei (Contralt solista i cor)
9. Qui tollis peccata mundi (cor)
10. Qui sedes ad dexteram Patris (Contralt solista)
11. Quoniam tu solus sanctus (cor)
12. Cum Sancto Spiritu (cor) (alguns directors interpreten aquest número de forma soldada amb l'anterior)
Fa uns dies buscava una versió per YouTube i en vaig començar a sentir algunes, i vaig quedar horroritzada pel problema de sempre. Els directors han de demostrar com de bons són els cors que dirigeixen i van endavant a una velocitat impossible que sembla que els cantaires portin un coet enganxat a l'esquena, i les notes van en cascada com una colla de focs d'artifici. Ho sento, però no m'agraden aquestes versions tan perfectes, i tan sense ànima.
Però vaig tenir la sort d'enxampar la que us deixo aquí. Una versió, val a dir, sense gaires pretensions, però amb un cor ben correcte i uns solistes que, sense ser de caure assentats, són prou dignes. Només em queixaria una mica del contratenor (en els números 8 i 10 substitueixen la contralt per un contratenor). No pel canvi, m'agrada moltíssim la veu de contratenor, però aquest, que canta al cor, té algun petit problema d'atac i alguna afinació que trontolla. La veu és maca, però la tècnica fa aigües (pel meu gust). Potser estava nerviós, perquè conforme avança va millorant.
El que val realment la pena és la direcció d'un músic que trobo excel·lent, el violoncelista japonès Hidemi Suzuki, especialista en música barroca, i amb una sensibilitat excepcional. Suzuki ha muntat una versió molt sentida, molt expressiva, que m'ha emocionat no pas poc, subratllant les precioses cadences picardes (tan pròpies d'èpoques reculades) i agafant-se l'obra en calma per gaudir de la seva espiritualitat.
Ha aprofitat uns (aquests sí) excel·lents músics: l'oboe solista i el clavecinista, que aporten el toc necessari per immergir-nos totalment en aquesta música religiosa dels segles XVII-XVIII.
Gaudiu d'aquesta meravella:
A.Vivaldi. Gloria. Dir. Hidemi Suzuki
 |
| Hidemi Suzuki |
