Més versions excel·lents: Dixit Dominus, Händel i Emmanuelle Haïm

 

Retrat de Händel quan era molt jove, més o menys per l'època
de la composició del Dixit Dominus

I anar seguint amb les meravelloses versions que darrerament es fan de diferents obres barroques, aquí us deixo aquesta del Dixit Dominus HWV 232 (1707), amb text del psalm 110, que es creu escrit pel mateix David, i on es declara sacerdot d'Israel. 

Es tracta de la partitura autògrafa de Händel més antiga que ens ha arribat intacta. El compositor tenia només 22 anys i estava treballant a Itàlia. És possible que fos estrenada a Roma el juliol de 1707, però no s'ha pogut confirmar la documentació.

L'obra s'estructura en nou números repartits entre cor i solistes:

I. Dixit Dominus (Va dir el Senyor a meu senyor)

II. Virgam Virtutis tuae (Impera sobre els enemics)

III. Tecum principium (Eres príncep des del ventre de la teva mare)

IV. Juravit Dominus (El Senyor ho ha jurat, i no se'n desdiurà)

V. Tu es sacerdos in aeternum (Seràs sacerdot per sempre, segons l'ordre de Melquisedec)

VI. Dominus a dextris tuis (El Senyor és al teu costat)

VII. Judicabit in nationibus (Jutga els pobles)

VIII. De torrente in via bibet (En ple camí podràs beure al rierol i aixecaràs el cap)

IX. Gloria Patri (Doxologia) - la doxologia no pertany al text original hebreu, és un afegit del cristianisme.

El Dixit Dominus va ser un psalm molt popular en l'època barroca i clàssica, i existeixen tota una colla de versions a quina més bonica, destacant aquesta de Händel, la de Mozart (formant part de les Vesperae Solennes de Confessore, que podeu trobar en aquest mateix blog) i la de Vivaldi. Jo he tingut la gran sort de cantar les versions de Händel i la de Mozart com a membre del cor.

Quant a la directora, Emmanuelle Haïm, és una notable clavecinista i directora d'orquestra francesa especialitzada en música barroca, i ens ha deixat una interpretació que trobo magnífica.

Gaudiu-la, que s'ho val.

Dixit Dominus - Händel - Emmanuelle Haïm

Emmanuelle Haïm

L'imprescindible del Nadal

Portada del disc CD del Messiah de Händel,
versió de Trevor Pinnock (1988)

 

Ja n'havia parlat, de Messiah, en aquest post, us n'havia fet cinc cèntims, de l'obra, i havia deixat un enllaç a un coral en versió de Sir Colin Davis. Però d'això ja en fa catorze anys, i penso que és el moment d'atrevir-nos amb aquesta joia en la seva versió complerta, que a més, en el temps que ha passat, ja està a Youtube amb tota la seva glòria, i en una interpretació que adoro: la de Trevor Pinnock de l'any 1988.

Georg Friedric Händel el 1741,
any de la composició de Messiah

L'avantatge és que, en l'enllaç que us deixo, l'obra es pot escoltar per números, i qui la trobi potser un pèl llarga, vagi curt de temps, o tingui fragments favorits, pot escollir quina part sentir en cada moment segons el seu gust o disposició. I no, això no és cap sacrilegi. Hi ha cops en què no disposem de tres hores seguides però ens ve de gust aixecar l'ànim o gaudir de la bellesa en l'estoneta que tenim. És una de les gràcies de la tecnologia moderna, que no tot ha de ser dolent.

Per què m'agrada tant aquesta versió? No és excessivament ràpida (com ja vaig comentar en aquest post sobre el Requiem de Mozart, hi ha directors que tiren el carro pel pedregal, i sí, molta técnica, però poca ànima), sinó que té la dinàmica justa. Les intervencions dels cantants solistes són commovedores de tan senzilles, amb línies melòdiques netes; penseu que en algunes versions els directors permeten als solistes estendre's en floritures i ornamentacions que segurament són pròpies d'aquella època, però que actualment ja no ens sonen gaire bé -perquè la sensibilitat ha canviat molt-, i pel meu gust a vegades desfiguren les precioses melodies händelianes.

Parlant de solistes, tots cinc són fabulosos: la dolça soprano Arleen Auger, amb una veu talment d'un àngel. La potent Anne Sofie von Otter, contralt superba, potser la millor del grup. El perfeccionista i precís contratenor Michael Chance. El tenor, Howard Crook, amb una veu i una dicció precioses. I John Tomlinson, el baix, impressionant, que omple les seves intervencions amb uns inconfusibles accents wagnerians. Un repartiment de luxe que respecta el repartiment de soprano, contralt, contratenor, tenor i baix, que alguns directors alteren, prescindint del contratenor o de la contralt, per exemple.

L'orquestra, ben medida; el cor, amb aquella disciplina que només els cors saxons (alemanys, anglesos i altres herbes) poden acomplir, i també amb sopranos, contralts, tenors i baixos, que hi ha versions sense contralts (el seu paper el fan un grup de tenors). Tot plegat, una bellesa sense parió.

Doncs aquí la teniu, el meravellós oratori Messiah, de Georg Friedrich Händel, en la versió de Trevor Pinnock. Gaudiu-la com un preciós regal de Nadal.

Händel. Messiah. Trevor Pinnock

El britànic Trevor Pinnock (1946),
clavecinista i director d'orquestra

I aquesta altra versió, que també és molt bona, està subtitulada! M'agrada més la versió de Pinnock, però per a qui li cansi no saber de què es parla, els subtítols són molt interessants.

Messiah - Händel - American Bach Soloist

Postal de Nadal

Si hi ha una obra musical considerada una fita de la cultura occidental és El Messies (Messiah, música de G.F.Haendel sobre un llibret de C.Jennens). Aquest oratori va ser composat a Londres l’any 1741 i estrenat a Dublín el 1742. Per als qui no hi estiguin familiaritzats, explicaré que la temàtica consisteix en una recopilació de textos de la Bíblia, tant de l’Antic com del Nou Testament, tots ells referents a la figura del Salvador o Messies. S'estructura en tres parts que desprès comentaré.

A diferència d’altres oratoris de Haendel, on diversos cantants solistes es reparteixen els papers individuals d’una història d’inspiració sacra —a la manera d’un teatre musical—, Messiah es limita a presentar uns textos coneguts a bastament per la gent de l’època i en la seva pròpia llengua, de tal manera que era perfectament intel•ligible pel públic al qual anava dirigit. El compositor ha deixat que siguin les paraules nues les que ens arribin, sense protagonistes ni moviment ni cap argument lineal. Els textos bíblics tenen per ells mateixos una força expressiva i simbòlica que la música fa encara més intensa.

Obra inoblidable per als qui l’escoltin amb atenció —i els agradi aquest estil, evidentment—, és de remarcar que Haendel no es va limitar a “musicar” uns versicles bíblics. El llenguatge musical s’adequa totalment al que ens diu la lletra i encara subratlla el seu sentit. Es cregui o no en la resurrecció dels morts, és impossible no sentir cap mena d’emoció davant el so meravellós de la trompeta barroca mentre el baix canta vigorosament: The trumpet shall sound! (2ª part, nº 48, Aria Bass). És un dels moments culminants de l’obra.

Haendel mai no va cobrar per aquesta composició. Almenys en vida seva els guanys van estar sempre destinats a finalitats benèfiques (presos i hospitals). Per tant, aquesta obra és, en ella mateixa, un regal de l'autor, i així l’hem de gaudir.

Messiah no és un recull de cançons de Nadal —encara que alguns dels seus corals se senten molt en aquesta època— ni d'himnes de la passió, ni de res semblant. Ni tan sols es pot considerar una obra religiosa en el sentit de fer-se servir per a un culte anglicà, luterà o catòlic. És molt més que això. Hi trobo l’expressió sonora de com l’home mira més enllà del seu món —per tornar-se a trobar reflectit en els estels— i un cop allà espera veure El Camí. Un camí que alguns creuen ja va ser marcat per un o més visitants. Digueu-los Fill, Encarnació, Avatar, Crist, Buda, Krishna, Profeta o Messies, m’agrada pensar en ells com un símbol: el del poder creador de la vida condensat en forma humana i vivint entre nosaltres, els creats. Diversos artistes de totes les cultures li han donat la benvinguda, pintant, esculpint, amb música, teatre o recitacions. Haendel ho va fer amb aquesta composició. Podem doncs interpretar les tres parts de Messiah d'aquesta manera: a la primera es parla de l'anunci i aparició del visitant en aquest món; a la segona, del seu contacte amb el mal i el dolor i de la seva victòria sobre ells; a la tercera, de la seva permanència eterna com a far de l'home.

Avui us deixo aquest fragment de Messiah que m’agradaria compartir amb vosaltres: 1ª part, nº 12. Coral. For into us a child is born. Sentiu les quatre veus del coral clàssic (soprano, contralt, tenor i baix) representant les múltiples veus de la humanitat i cantant quelcom que ens parla d'anhels ben nostres: la meravella,  l’amor dels pares, el consol i la pau. Si us agrada, poseu la seva alegria dintre del vostre cor i deixeu que us ompli. Aquest és el sentit del Nadal. Recordar que, potser, la força de la vida ens ha visitat, i que, amorosament, seria bo que els hi féssim recordar als que ens envolten. Així, doncs, bon Nadal!

 For unto us a child is born

(London Symphony Orchestra - director Sir Colin Davis)