 |
Beethoven l'any 1804, quan va començar la composició de la cinquena simfonia |
L'any 1808 van passar moltes coses a Europa, i entre d'altres, una d'importància per al nostre país: el motí d'Aranjuez, que va donar pas a la Guerra de la Independència, mentre la resta del continent s'enfonsava en les guerres napoleòniques. Així i tot, altres successos més agradables s'esdevenien, i un d'ells va ser cabdal en el món de la música clàssica. El 22 de desembre, a Viena, s'estrenaven dues simfonies de Beethoven, la cinquena i la sisena, juntament amb altres obres del mateix compositor.
Beethoven ja tenia greus problemes d'oïda, degut a l'otosclerosi, i des de l'any 1801 disposava amb prou feines d'un 40% de la seva capacitat auditiva, i no era capaç de sentir les consonants, per la qual cosa no podia entendre què li deien. Si escoltem aquestes dues meravelloses simfonies i pensem que les va composar un músic apassionat per la seva feina que s'estava quedant progressivament sord sense possibilitat de curació, crec que podrem copsar millor la seva lluita, la seva determinació, i la seva força de caràcter per seguir treballant amb aquest entusiasme i dedicació.
La cinquena simfonia es va convertir ben aviat en una peça clau del repertori orquestral, i encara ho és. Entre altres homenatges, va ser una de les obres triades (en concret el seu primer moviment) per aparèixer al Voyager Golden Record, la gravació de sons de la Terra enviada a l'espai l'any 1977 a la sonda Voyager. Ja en la seva època va ser tan demanada la seva interpretació que Franz Listz en va fer una versió reduïda per a piano i facil·litar així la seva difusió.
S'estructura en quatre moviments, Allegro con brio, Andante con moto, Scherzo Allegro i Allegro Presto. El començament del primer moviment conté un dels motius més famosos de la música occidental, el famós ta-ta-ta-Taaa. Algunes persones l'anomenen La Simfonia del Destí, ja que en algun moment un autor va afirmar que aquest motiu rítmic, que travessa tota l'obra, li va semblar el Destí trucant a la seva porta, d'aquí el nom que de vegades apareix per referir-se a la cinquena.
La sisena simfonia, coneguda també com a Simfonia Pastoral, es va composar més o menys al mateix temps que la cinquena, i té un caràcter ben diferent. Beethoven adorava la Natura, i va dir que la sisena és l'expressió del seu sentiment. En el seu temps no va agradar gaire, i tothom preferia la cinquena, però en el segle XX se l'ha anat apreciant cada cop més. Una versió reduïda, dirigida per Leopold Stokowski, va ser triada per Disney per aparéixer a Fantasia (1940), on acompanyava un simpàtic curtmetratge ambientat a l'Olimp; aquesta pel·licula la va popularitzar extraordinàriament i ara, al segle XXI, és una de les més gravades i interpretades del repertori de Beethoven.
Té cinc moviments en lloc dels quatre tradicionals i tots porten títols:
I. Allegro ma non troppo. Desperten alegres sentiments en trobar-me al camp.
II. Andante molto mosso. Al costat del rierol.
III. Allegro. Animada reunió de camperols.
IV. Allegro. Llampecs i tempesta.
V. Allegretto. Alegria i agraïment després de la tempesta.
Aquesta obra conté alguns dels passatges més bonics de Beethoven, és relaxant i animada, i també solemne al final, quan ens mostra la grandesa de la Natura.
Quant a Daniel Baremboim, és un notabilíssim músic, argentí d'origen jueu, que va començar com a pianista, disciplina on va arribar a tenir molta anomenada. Allunyat dels concerts com a solista per la seva edat, va desenvolupar una exitosa carrera com a director d'orquestra.
Sempre ha sigut una persona de pensament molt lliure: bona part dels seus estudis els va fer a Israel, d'on també té la nacionalitat, però no per això ha deixat d'interessar-se per músics com Wagner, que estava totalment prohibit en aquest país, i va aconseguir dirigir-hi una peça l'any 2001, a Jerusalem, per la qual cosa va haver de lluitar molt i enfrontarse a greus crítiques.
També està totalment en contra de l'actuació del govern israelià a Gaza, i va impulsar un moviment per a reunir joves músics, palestins i israelians, la West-East Divan Orchestra, iniciativa que ha rebut nombrosos premis internacionals per a la pau i la concòrdia.
Jo havia tingut molts discs d'ell com a pianista, i m'encantava, i ara gaudeixo moltíssim de les seves dots com a director. Aquí us deixo la cinquena i la sisena de Beethoven sota la seva direcció, i precisament amb la West-East Divan Orchestra. Sentiu-les amb l'alegria i la bona disposició que Barenboim sap donar a la música d'un autèntic geni.
Simfonia número 5
Simfonia número 6
 |
Daniel Barenboim |