L'imprescindible del Nadal

Portada del disc CD del Messiah de Händel,
versió de Trevor Pinnock (1988)

 

Ja n'havia parlat, de Messiah, en aquest post, us n'havia fet cinc cèntims, de l'obra, i havia deixat un enllaç a un coral en versió de Sir Colin Davis. Però d'això ja en fa catorze anys, i penso que és el moment d'atrevir-nos amb aquesta joia en la seva versió complerta, que a més, en el temps que ha passat, ja està a Youtube amb tota la seva glòria, i en una interpretació que adoro: la de Trevor Pinnock de l'any 1988.

Georg Friedric Händel el 1741,
any de la composició de Messiah

L'avantatge és que, en l'enllaç que us deixo, l'obra es pot escoltar per números, i qui la trobi potser un pèl llarga, vagi curt de temps, o tingui fragments favorits, pot escollir quina part sentir en cada moment segons el seu gust o disposició. I no, això no és cap sacrilegi. Hi ha cops en què no disposem de tres hores seguides però ens ve de gust aixecar l'ànim o gaudir de la bellesa en l'estoneta que tenim. És una de les gràcies de la tecnologia moderna, que no tot ha de ser dolent.

Per què m'agrada tant aquesta versió? No és excessivament ràpida (com ja vaig comentar en aquest post sobre el Requiem de Mozart, hi ha directors que tiren el carro pel pedregal, i sí, molta técnica, però poca ànima), sinó que té la dinàmica justa. Les intervencions dels cantants solistes són commovedores de tan senzilles, amb línies melòdiques netes; penseu que en algunes versions els directors permeten als solistes estendre's en floritures i ornamentacions que segurament són pròpies d'aquella època, però que actualment ja no ens sonen gaire bé -perquè la sensibilitat ha canviat molt-, i pel meu gust a vegades desfiguren les precioses melodies händelianes.

Parlant de solistes, tots cinc són fabulosos: la dolça soprano Arleen Auger, amb una veu talment d'un àngel. La potent Anne Sofie von Otter, contralt superba, potser la millor del grup. El perfeccionista i precís contratenor Michael Chance. El tenor, Howard Crook, amb una veu i una dicció precioses. I John Tomlinson, el baix, impressionant, que omple les seves intervencions amb uns inconfusibles accents wagnerians. Un repartiment de luxe que respecta el repartiment de soprano, contralt, contratenor, tenor i baix, que alguns directors alteren, prescindint del contratenor o de la contralt, per exemple.

L'orquestra, ben medida; el cor, amb aquella disciplina que només els cors saxons (alemanys, anglesos i altres herbes) poden acomplir, i també amb sopranos, contralts, tenors i baixos, que hi ha versions sense contralts (el seu paper el fan un grup de tenors). Tot plegat, una bellesa sense parió.

Doncs aquí la teniu, el meravellós oratori Messiah, de Georg Friedrich Händel, en la versió de Trevor Pinnock. Gaudiu-la com un preciós regal de Nadal.

Händel. Messiah. Trevor Pinnock

El britànic Trevor Pinnock (1946),
clavecinista i director d'orquestra