I més dolents, encara...

Tellem Bond, la nena-deessa, quan tenia10 anys,
interpretada per Amelia Minto a Fundació 2

Ra (Stargate, Roland Emmerich, 1994)

Un dels malvats més ambigus i fascinants del cinema dels anys noranta va ser aquest Ra, un ésser semblant a un cuc, procedent d'una civilització avançada, que aprofita el seu domini de la tecnologia per robar i utilitzar cossos d'altres espècies i així gaudir d'una vida immortal, a més de disposar de l'adoració i la rendició absoluta de tota una raça. 

Ra és amoral (en el sentit que l'ètica i la moral humana no tenen res a veure amb la seva cultura) i andrògin, ja que com a entitat assexuada no és ni home ni dona. Al relat, el seu hoste va ser un noiet encara impúber de l'època pre-dinàstica egípcia, i la seva biologia, tan allunyada de la nostra, l'ha convertit en aquest personatge definit només per l'ambició, la crueltat, i l'ànsia de domini.

Trobo que tot plegat va quedar molt ben representat per aquest actor, que va fer un gran treball, aportant a Ra una mirada i una actitud que sorprenen i fins i tot arriben a causar rebuig (i certament por) per la seva arbitrarietat i nul·la empatia.

L'actor britànic Jaye Davidson en la seva astoradora caracterització
 com a Ra a la pel·lícula Stargate (1994)

Khan Noonien Singh (Star Trek)

I seguim amb la ciència ficció. A la icònica sèrie Star Trek (Gene Roddenberry, 1966), emesa durant els anys seixanta, surten, evidentment, nombrosos antagonistes, però pocs (o potser cap) arriben al carisma de Khan Noonien Singh, i bona part del mèrit correspon a Ricardo Montalbán, l'actor que feia aquest paper. 

Singh és un humà millorat genèticament, amb una gran intel·ligència, habilitat, enginy i força, que es converteix en un cruel dictador a la Terra abans del descobriment de la velocitat de corvatura i el Primer Contacte. Derrocat, jutjat i condemnat, és criogenitzat juntament amb uns quants del seus seguidors, i trobat a la deriva per l'espai per la famosa Enterprise.

Despertat del seu somni, intenta apoderar-se de la nau i prova de recuperar el seu poder perdut. Finalment, ell i els seus acompanyants són desterrats a Ceti Alpha V, on es suposa que podran sobreviure i crear una societat al seu gust.

El paper de Khan a la sèrie original de Star Trek (1967) va ser
interpretat per l'actor mexicà Ricardo Montalbán

El carisma de Singh i la seva fama entre els fans de la sèrie va propiciar que l'any 1982 es filmès Star Trek II: La ira de Khan (el segon filme de l'anomenada Primera Trilogia Star Trek, dirigida per Nicholas Meyer) una prou notable pel·lícula on Montalbán va reprendre el personatge, al que va atorgar una personalitat encara més fascinant. I aquest cop està mogut a més per la venjança, ja que Ceti Alpha V s'ha convertit en un planeta inhòspit i gairebé tots els seus companys són morts. La seva fúria freda i les seves grans capacitats el converteixen en un enemic temible i gairebé invencible. 

Ricardo Montalbán en el seu paper de Khan Noonien Singh
a la pel·lícula Star Trek: La ira de Khan (1982)

I com que el personatge donava per a molt, en la Segona Trilogia tornem a trobar Khan, també a la segona pel·lícula (En la foscor, J.J. Abrams, 2013) interpretat pel fantàstic i camaleònic Benedict Cumberbatch, que composa un Khan encara més misteriós, manipulador, maquiavèlic i imprevisible. 

A la pel·lícula Star Trek:en la foscor (2013), el paper de Khan el va
interpretar el gran actor anglès Benedict Cumberbatch

El més interessant d'aquest personatge és que la seves accions no són gratuïtes, no representen una maldat pura, sinó que obeeixen a una ideologia molt concreta i lògica pel que és la seva condició de superhome. Així que en cap de les històries on surt es considera que mereixi la mort i aquí, a la Segona Trilogia, torna a quedar criogenitzat, a l'espera, suposo, d'una cultura que ell respecti i que aconsegueixi portar-lo al costat lluminós.

Lisa Casper (Resident Alien, Chris Seridan, 2021)

Si es suposa que els dolents a les pel·lícules d'invasors de l'espai són els extraterrestres, oblideu-ho. Si Harry (el nom del seu hoste humà, el seu nom original és impossible de pronunciar) és egoista i amoral, té uns quants antagonistes molt pitjors. I la que es porta el gat a l'aigua és Lisa Casper, una agent encoberta, membre d'una organització militar, pressumptament finançada pel govern USA (però ves a saber) que és, sense pal·liatius, una autèntica psicòpata. 

En una série amb uns quants protagonistes més o menys bones persones i una bona colla d'individus, diguem, ambigus, Lisa Casper és decididament perversa. Una persona que, emparada en unes preteses ordres, exhibeix i practica tota la crueltat i mala bava que li proporciona la seva naturalesa pervertida i violenta. Una dolenta de manual, molt ben representada, val a dir, per una actriu atractiva i amb cara d'angelet, amb un fals posat de bona nena que dóna ganes de vomitar.

El personatge és una crítica gens amagada d'un cert tipus d'agents de l'autoritat, i fins aquí, que ja s'entén que vull dir.

Mandell Maughan és Lisa Casper, la psicopàtica
antagonista a Resident Alien (2021)

Kelden Amadiro (Els robots d'Aurora; Els robots i l'imperi, Isaac Asimov, 1983-1985)

Com ja he comentat en altres post, les novel·les d'Isaac Asimov són una de les meves debilitats. I tot que no apareixen en elles grans antagonistes, aquest és realment molt important.

Kelden Amadiro és un espacial, és a dir, un humà millorat per manipulació genètica, habitant del món Aurora (el primer planeta extrasolar col·lonitzat pels humans). És un roboticista de primera línia, i creu fermament en el paper trascendental del robots en l'expansió dels humans per la galàxia. Les seves conviccions el porten a oposar-se a la cultura terrícola, que considera decadent i suïcida, i apostar per l'expansió dels espacials, abandonant els terrícoles a la seva sort, ofegats i tancats a la Terra, incapaços de créixer i millorar la seva vida, abocats a la degradació i finalment a l'extinció. 

Si bé al començament, a Els robots d'Aurora, es mostra com una persona molt racional -encara que contrària al creixement de la població terrestre-, la derrota de les seves idees a mans del terrícola Elijah Bailey el fan concebre un odi profund cap a tot el què tingui a veure amb el planeta Terra. A Els robots i l'imperi ja no és capaç de prendre decisions assenyades, només vol venjança, i les seves accions acaben amb la destrucció de la Terra per un augment incontrolat de la radiactivitat natural.

Amadiro no és un malvat, és un creient en que el destí de la Humanitat està en mans dels espacials. La frustració dels seus plans d'expansió i la impotència que en segueix el fan un home ressentit, ple de rancúnia, que no dubta en destruir cruelment tot alló que s'oposa a les seves creences. Però acaba els seus dies veient com els odiats terrestres envaixen la galàxia mentre els espacials declinen i són vençuts per l'empenta i la gran energia dels terrícoles. Per tot plegat, és un personatge que, tot i la seva actitud arrogant i despectiva, arriba a fer una certa pena, ja que res del què fa pot aturar la desaparició de tot allò en què creu i que estima.

Segons els fans, l'actor nordamericà Jimmy Smiths podria ser una bona
representació de Kelden Amadiro, l'antagonista més carismàtic a
dues de les novel·les de robots d'Isaac Asimov

 Scar (El rei lleó, Rob Minkoff i Roger Allers, 1994) 

Ja vaig comentar, parlant d'aquesta pel·lícula, que els millors personatges eren Timon i Pumba, per una banda, i Scar per l'altra. Aquesta versió de Hamlet, animada i amb animalets, no pot deixar de presentar el seu Claudi, el germà assassí, i aquí el tenim, amb melena i mirada verda i centellejant. És potser un dels més importants antagonistes de Disney, dotat d'una crueltat i ambició extremes i d'una presència impressionant (contra el que insinua la trama, que afirma que és dèbil i birriós comparat amb el seu germà). Ben al contrari, és ben capaç d'una artera manipulació i un despietat exercici del poder.

Un encertat retrat de l'ambició sense límits i l'enveja més cruel fan de Scar un interessant personatge ple de matisos.

Scar, la personalitat més magnètica i també malvada a
El rei lleó (1994)

Tellem Bond (Fundació Temporada 2, David S. Goyer i Josh Friedmannm, 2023, sobre l'obra d'Isaac Asimov)

Una infantesa desgraciada com a deessa d'una comunitat religiosa primitiva han convertit Tellem en una dona amargada i enganyosa, que només respecta les persones que tenen les seves mateixes capacitats mentals.

Darrera la seva aparença espiritual, acollidora i accesible, s'amaga un personatge racista, dictatorial, cruel i manipulador, que no vacil·la en emprar l'engany i la tortura per aconseguir el què realment vol: la vida eterna. Tellem té terror a la mort i ha trobat la manera d'usurpar l'energia vital de determinades persones i d'aquesta forma ja ha allargat la seva vida diversos segles.

Hem de tenir en compte que aquest personatge no és canònic, és a dir, no surt en cap moment als llibres d'Asimov, però la veritat, el trobo molt encertat i ben dibuixat, i es mereix aparéixer en aquest petit recompte de dolents.

Rachel House és l'actriu neozelandesa que dóna vida a l'ambivalent
i falsària Tellem Bond a la versió en sèrie de Fundació (2021)