Encara queden herois que m'agraden

Jane Eyre (protagonista) i la petita Adèle Varens en la versió que Cary Joji Fukunaga (2011)
va fer d'aquesta magnífica novel·la de Charlotte Brontë

Virgili (La Divina Comèdia, Dante Alighieri, 1320)

En el context de la literatura clàssica, el Virgili de la Divina Comèdia és un dels personatges que més favorablement em van impressionar. És ben cert que no ha de témer res, però això no li treu la bondat, el seny, la cura amb què tracta Dante. Virgili serà un acompanyant entranyable, i realment, quant Dante arriba al Paradís i no pot continuar, se'l troba a faltar, i no pas poc.

Aquesta il·lustració de Doré ens mostra molt
clarament el suport i la cura que té Virgili amb Dante
en la seva perillosa travessa 

Coronel Cristopher Brandon (Seny i sensibilitat, Jane Austen, 1811)

Si et vols enamorar, tria aquest personatge magnífic. Una persona que ha viscut la desgràcia, que és comprensiu i acollidor. Et passes la novel·la desitjant que trobi per fi la felicitat, i encara sort que Jane Austen va decidir que es mereixia el millor!

Alan Rickman, en la seva genial interpretació del Coronel
Brandon, el fabulós personatge de Jane Austen, a la pel·lícula
Sense and Sensibility (Ang Lee, 1995)

Fortunata y Jacinta (Fortunata y Jacinta, Benito Pérez Galdós, 1887)                                                                                                                                                                                                                            

Una de les més fantàstiques novel·les de la literatura castellana del segle XIX és aquest fresc impressionant del Madrid de l'època i les persones que hi vivien. Fortunata és vital, al·legre, positiva. Jacinta, bondadosa i acollidora. I totes dues estan enamorades de la mateixa mala peça, el mateix "senyoritu" aprofitat i caradura que acabes detestant. Un llibre que no té ni una línia de desperdici, una meravella extraordinàriament ben escrita que t'atrapa fins el final. Una anàlisi despietada de tots els tipus d'amor que hi ha. I dues dones inoblidables.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    

Fortunata (Ana Belén) i Jacinta (Maribel Martín)
en l'excel·lent adaptació de Mario Camús (1980)

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    

Boromir de Gondor (El Senyor dels Anells, J.R.R. Tolkien, 1954)

Quan llegeixes el capítol final de La Comunitat de l'Anell et quedes ben escruixit. Boromir és un dels personatges més commovedors de l'obra. Atrapat entre la fidelitat al seu pare, l'amor al seu germà i a la seva terra, i el compromís amb la Comunitat, es veu sacsejat per fortes emocions i finalment donarà la vida per no trair els seus companys. Boromir mor amb honor, com un autèntic heroi humà, amb les seves contradiccions, les seves flebleses, i la seva radiant personalitat.

Sean Bean en el paper de Boromir, en va fer una creació,
d'aquest personatge tan entranyable (The Lord of the Rings, Peter Jackson, 2001)

Karana (L'illa dels dofins blaus, Scott O'Dell, 1960)

És un llibre molt interessant que novel·la un cas real: Karana queda totalment sola en una illa, i, adaptada a la forma de vida d'un grup de depredadors, sobreviurà amb bona salut, física i mental, durant divuit anys. També la pel·licula del mateix títol, de l'any 1964, val realment la pena. Scott O'Dell va procurar ser molt precís amb el relat, que és realment impressionant, i que ens mostra la capacitat de supervivència d'una persona modèlica.

El personatge de Karana, que va existir realment,
és molt atractiu i es fa estimar com pocs

Alba (Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo, 1974)

Una altra supervivent, aquesta de ficció, però també molt atractiva, és aquesta noia lluitadora i forta, una mena d'Eva solitària que donarà naixement a una nova humanitat gairebé des de zero.

L'Alba i el Dídac es queden sols en un món desolat

Segur que un altre dia en trobarem més!!!