 |
| Alfred Deller, primer contratenor modern |
Seguim amb més mostres de peces ben interessants.
Georg Friedrich Händel
Sí, ja sé que aquest compositor el repeteixo, però és que el fragment és una veritable troballa. Es tracta del primer número de la seva Oda per a l'Aniversari de la Reina Anna. Tota l'obra és magnífica, però aquesta part és simplement meravellosa. Està escrita per a contratenor, el seu títol és Font eterna de Llum divina, i realment es pot sentir -si el cantant ho sap interpretar- la sensació d'assistir al naixement de tota llum i tota puresa.
Ode for the birthday of Queen Anne (1713) - Eternal Source of Light Divine
Aquesta versió està interpretada pel llegendari contratenor anglès Alfred Deller (1912-1979), el primer contratenor de l'època moderna (és a dir, no castrat), que va crear l'escola de cantants d'aquesta corda, perduda des del segle XVIII. El cant del contratenor actual es basa en la utilització molt acurada de la veu de falset, i aquesta tècnica, avui ben generalitzada, va ser ideada per Deller. La reaparició dels contratenors ha permès recuperar una gran quantitat de música barroca que no s'escoltava des de feia 200 anys.
https://www.youtube.com/watch?v=6JkZUu4ngXU&list=RDMMV3L0zpQwh0g&index=17
Edvard Grieg
Edvard Grieg (1843-1907) va ser un notabílissim músic noruec, creador del que podríem anomenar la música nacional noruega. Els seus viatges li van permetre conéixer il·lustres músics centroeuropeus de l'època. Memorable va ser la seva relació amb Franz Listz, que el va animar i recomanar a les autoritats musicals del seu país, la qual cosa va engegar definitivament la seva carrera com a compositor.
L'origen de Peer Gynt està en una obra teatral del dramaturg noruec Henrik Ibsen. Grieg va composar la música incidental de l'obra i després, vist el seu èxit, la va concretar en dues suites orquestrals per a concert que s'interpreten força. Una llàstima que només s'interpretin les suites, ja que la peca sencera és de gran valor musical.
El personatge de Peer és una mena de Don Juan escandinau vingut a menys, desorientat, vanitós i molt esmunyedís, que arriba a enamorar fins i tot a una princesa troll i tenir-ne un fill monstruós. Abans ja havia seduit i abandonat la pobra Ingrid, una núvia a la que segresta del seu mateix casament. Després de la mort de la seva mare, Aase, acaba finalment al nord d'Àfrica, on es converteix en mercader i tractant d'esclaus. Allà, fent-se passar per profeta, provarà d'engalipar la jove ballarina Anitra, que podrà escapar-se d'ell. Peer torna a Noruega molt ric, però un naufragi li fa perdre tota la seva fortuna. Finalment, l'amor de la seva estimada Solveig -que l'ha estat esperant tots aquests anys- és capaç de redimir-lo al final de la seva vida.
Vaja, que Peer Gynt és una mena de Tenorio una mica anterior al de Zorrilla. Tots dos, ves a saber per què, es salven al final, mentre els Juanes de Tirso i Molière, i el Giovanni de Da Ponte i Mozart cauen directes als inferns. I són personatges molt semblants, però Ibsen i Zorrilla juguen amb temes de redempció per amor que els altres protagonistes similars, no necessàriament pitjors persones, no arriben ni a tastar.
Com a mostra de la composició de Grieg he triat la dança d'Anitra. Segons alguns crítics és la pitjor peça de l'obra, però jo la trobo molt al·legre, i com que es tracta d'una noia que es salva de les martingales de Peer, em sembla molt adequada per incloure-la en aquest recull de petites joies.
Peer Gynt (1876) - La dança d'Anitra
Versió de la Filàrmonica de Nova York dirigida per Kurt Masur.
https://www.youtube.com/watch?v=xV9e9rDsxOw&t=36s
Antonin Dvorak
Antonin Dvorak (1841-1904) és a la República Txeca (Bohèmia-Moràvia) el que Grieg va ser per a Noruega, és a dir, un músic capaç de crear obres segons les convencions clàssiques utilitzant melodies i formes populars de la seva terra. És un dels millors compositors del segle XIX i ha quedat emmarcat en l'anomenat Moviment Nacionalista que va passar per Europa donant valor a les caracteristiques pròpies de cada regió. A Txequia també trobarem el fantàstic Bedric Smetana i a Leos Janacek.
Avui us vull proposar el darrer moviment de la seva Novena Simfonia, també anomenada "Del Nou Món", ja que a va composar en una estada a Nova York l'any 1893; és la seva composició més popular i una de les simfonies més interpretades en el circuit internacional. Es tracta d'una obra bella i commovedora. Alguns dels seus fragments posen realment la pell de gallina, i aquest quart moviment ens en dóna una bona mostra en només dotze minuts,
Simfonia número 9, dita "Del Nou Món" - Quart moviment
https://www.youtube.com/watch?v=r9RH0HrzWqw
Ara bé, si teniu una mica més de temps, us recomanaria la simfonia sencera, en aquesta fabulosa versió de la Kristiansand Symphony Orchestra sota la direcció de Julian Rachlin. Una experiència meravellosa.
Simfonia número 9, dita "Del Nou Món" - Obra complerta
https://www.youtube.com/watch?v=KsctQjsiI5A&list=RDKsctQjsiI5A&start_radio=1
Bedrich Smetana
Bedrich Smetana (1824-1884), com he comentat en l'apartat anterior, és un dels compositors més notables del nacionalisme txec i qui va obrir el cami a Dvorak. Lamentablement, no és gaire conegut fora del seu país i en els concerts del circuit internacional s'interpreten poques obres seves. Així i tot, és bastant popular el seu poema simfònic La meva pàtria (1879), del qual he escollit el preciós fragment que va dedicar al riu Moldava, aquí descrit tant en els seus moments dolços com en mig de les tempestes i els aiguats. Hem de tenir en compte que Smetana ja feia bastant de temps que s'havia quedat totalment sord quan va escriure aquesta obra. És molt emocionant i perfectament equilibrada. Us la deixo en la versió gravada per Herbert Von Karajan.
La meva pàtria - El Moldava
https://www.youtube.com/watch?v=KAHb8v1PaKc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada