dissabte, 16 de gener de 2010

Mead, la tirania dels diners


Margaret Mead, antropòloga cultural nord-americana, va popularitzar l’antropologia amb la seva planera manera d’escriure. Va ser, a més, extraordinàriament sensible envers altres cultures, innovadora en idees i crítica amb les nostres societats occidentals.

Del seu llibre sobre educació i cultura a Nova Guinea he extret aquests fragments, procedents del capítol que va dedicar al legat de la tradició nord-americana. Si llegim atentament veurem que són fàcilment extrapolables a la manera d’actuar dels nostres dies. Quan començarem a aprendre que aquesta manera de fer i de pensar no porta sinó al desastre? Només cal veure com va el tema de la famosa “crisi”.


“A aquest món material, que canvia tan ràpidament, li hem afegit un factor que permet a qualsevol criatura prescindir del coneixement i de la experiència: l’estimació dels diners. (...) tenim una societat activa, eficient, ben equipada, l’únic objectiu de la qual són els diners, i on es jutja l’home pel que té i no pel que és. El respecte per als més grans no te objecte ni és lògic en aquest esquema de valors. En un món en el qual els individus són classificats segons els béns que posseeixen i on la personalitat ve definida pel vestit, la importància està en el lloc o casella que els individus ocupen i no en el mateix individu. I les nostres caselles són ben simples: cases, automòbils, roba, tot exposat en gran escala *(ara podríem afegir aparells electrònics diversos)*. Les possessions defineixen la posició en el pla social; per passar d’una a casella a una altra més cobejada només cal una cosa: diners.(...) La riquesa està per sobre de l’edat, del sexe, de la bellesa, de la saviesa, dels costums i de la moral. Un cop ha estat consagrada com l’objecte de la vida humana, ja no queda cap lloc per al respecte d’aquelles coses la comprensió de les quals requereix estudi i experiència.

(...) No tindrem realment dignitat fins que no siguem capaços de desplaçar les nostres valoracions del tenir al ser”.

Mead, M. Growing Up in New Guinea (1930)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada