Petites joies de la música i la dansa

Benoît Magimel en el paper del rei Lluís XIV de França
a Le roi danse (Gérard Corbiau, 2000)

Molts cops, no cal pas sentir o veure una obra molt llarga per fer-se càrrec del geni de l'autor i/o dels intèrprets. Poden ser fragments d'una peça de més extensió o potser cançons o balls ja pensats per a que siguin curts. A més, molt sovint en algunes pel·lícules es fan servir aquests trossos per il·lustrar o acompanyar determinades escenes i enviar un missatge concret a l'espectador.

He començat a reunir una modesta col·lecció d'aquestes petites joies, a veure si us agraden tant com a mi.

Jean Baptiste Lully

Aquí tenim a un excel·lent músic, ballarí i coreògraf nascut l'any 1632 a Florència i que va fer carrera a la cort de Lluís XIV, no només per les seves indiscutibles aptituds, sinó també pel fet de ser un terrible manipulador i un intrigant sense escrúpols. Va perdre el favor de Lluís XIV en descobrir-se que era bisexual i es va haver de refugiar en la protecció del Gran Delfí. Va morir a París el 1687 d'una forma terrible, de gangrena, en haver-se foradat el peu durant un assaig amb el pesat bastó que utilitzava per dirigir. Els metges volien tallar la cama, però ell no ho va consentir, ja que hagués acabat la seva carrera de ballarí, i això li va costar la vida.

La seva vàlua musical és impressionant, i va influenciar professionals tan destacats com Henry Purcell, Georg Friedrich Händel, Johann Sebastian Bach o Phillippe Rameau.

Us proposo dues petites peces. La primera és la Marxa per a la cerimònia dels turcs, que pertany a la seva opereta El Burgès Gentilhome, amb llibret de Molière. La segona, un fragment de la pel·lícula francesa Le roi danse, que es refereix precisament a la relació entre Lully, Molière i Lluís XIV. L'escena, molt ben muntada, representa un ballet creat per Lully i amb el rei Lluís com a primer ballarí.

Le Bourgeois Gentilhomme - Marche pour la ceremonie des Turcs

(Excel·lent versió, però, vés a saber per què, no surten acreditats ni l'orquestra ni el director. Per cert, dirigeix a l'estil de Lully, amb un bastó)

https://www.youtube.com/watch?v=S-pSRs6DLOk&list=RDMM&index=3

Le roi danse (Gerard Corbieau, 2000) - Idylle sur la paix 

Escena de ballet. Està molt ben feta, llàstima de la mania dels directors d'interrompre amb insinuacions, converses i conflictes de passions, que seran molt rellevants per a la trama però que molesten si el què vols és gaudir de la música i el ball. El ballarí és Lluís XIV; el director, el mateix Lully, i per allà veurem la mala cara de la mare del rei, Anna d'Àustria, quan veu el fill dansant com un extra qualsevol.

https://www.youtube.com/watch?v=gV-YzePE2Dg&list=PL85C7156F34C81552&index=11

Georg Friedrich Händel

En aquest petit blog ja hem parlat altres cops de Händel, però no he volgut deixar en el tinter aquesta ària que pertany a Messiah, ja que està interpretada per un contratenor, una veu molt utilitzada a la seva època que desprès gairebé va desaparèixer i ara ha tornat amb tota justícia a la primera línia, especialment per a música barroca. 

Hi ha una pel·lícula que parla de la interpretació de les obres de Händel per part dels castrati, i la part musical està força bé. Es van prendre la feinada de conjugar la veu d'una contralt i d'un contratenor actuals per obtenir un timbre que probablement s'acosta molt als originals. La pega és que la tal pel·lícula és més falsa que un euro de suro i molt teatrera. A l'estupenda interpretació de Lascia ch'io pianga li han posat tanta tragèdia i tantes insinuacions que no van enlloc, que m'he abstingut de posar-la en el post, i això que la veu s'ho val.

En fi, per si a algú li interessa, es tracta de Farinelli, il castrato (Gérard Corbiau, 1994). L'ambientació i la música són de primera, peró la trama està absolutament tergiversada, fins al punt que la vida que expliquen no és pas la de Farinelli, sinó la d'un altre. Bé, una mica com Amadeus, però aquesta és bastant més bona, la veritat, i almenys el protagonista sí és Mozart (surt més mal parat el pobre Salieri). 

Messiah - But who May Abide the Day of His Coming

(Versió de Trevor Pinnock - Michael Chance, contratenor)

https://www.youtube.com/watch?v=ZVtvbSAYDJA&list=RDZVtvbSAYDJA&start_radio=1

Wolfgang Amadeus Mozart

També he parlat diversos cops de Mozart, i podeu trobar un post sencer dedicat a Don Giovanni, però és que l'obra s'ho val, i no parlem de l'intèrpret que us presento: el baríton grec Dimitris Tiliakos. No només un grandíssim cantant, sinó un actor de primera categoria. En futurs post veurem altres fragments amb la seva magistral interpretació del paper de Giovanni al Festival de Spoleto.

Don Giovanni - Fin ch'han dal vino

(Festival di Spoleto - Don Giovanni, Dimitris Tiliakos - Leporello, Andrea Concetti)

Comentar que aquesta curtíssima ària és una de les més difícils que s'han escrit per a baríton, molt complicada d'interpretar, i com vaig sentir d'un cantant d'òpera professional, "se't fa curt tot l'aire de la sala per poder-la cantar". Al final, Giovanni deixa anar una riallada que pocs cops he sentit encertada (aquí sí ho està, i tant). Alguns analistes parlen d'una riallada sarcàstica, però no és aixó ni de bon tros. Afirmar una cosa així és no entendre el personatge de Giovanni. El que fa és una riallada de triomf, de joiosa anticipació de la meravellosa festa que está organitzant... i de totes les noies que preveu seduir durant la nit.

Per evitar que l'ària quedi desubicada, la gravació inclou el recitatiu sec previ, a càrrec d'Andrea Concetti i Dimitris Tiliakos, i val la pena veure com de bé treballen tots dos.

https://www.youtube.com/watch?v=3rpReD2vKi4

Franz Schubert

Encara no havia parlat de Schubert (1797-1828), i la veritat, ja era hora de tenir en compte aquest magnífic músic vienès de vida curta però obra meravellosa. Va ser bo en tot el què va fer, però les seves obres per a veu són autènticament colpidores. Aquí una mostra amb uns cantants de primera línia... i a capella.

Zum Sanctus Deutsche Messe - Heilig ist der Herr

(Kvintet Foltej Hartman)

Aquest quintet masculí és un dels més bons que he sentit.

https://www.youtube.com/watch?v=BiFKSlmP3HA&list=RDBiFKSlmP3HA&start_radio=1

Gaetano Donizetti

Ho he comentat molts cops, l'òpera no és pas un gènere que m'apassioni, però tot té les seves excepcions. Donizetti (1797-1848) va ser un autor genial, un mestre del bel canto (que aleshores estava de moda), abans de l'arribada d'un gegant com Verdi. I no es va dedicar només a l'òpera, tot i que sigui potser la part més coneguda de la seva producció: misses, cantates, concerts... res no se li resistia.

Lucia di Lammermoor - Il dolce suono

Éric Serra Variacions electròniques

(El cinquè element - escena de la Diva Plava Laguna - Inva Mulla Tchako, cantant - Maiwenn Le Besco, actriu)

Aquesta ària està considerada una de les més difícils per soprano de tot el repertori operístic clàssic. Aquí he volgut recordar una pel·lícula que la va popularitzar extraordinàriament: El cinquè element (Luc Besson, 1997). Una diva extraterrestre, amb un aspecte més aviat brutal (recordem que transporta unes quantes pedrotes dintre del seu cos) en fa una interpretació gairebé angèlica. I al final ho barregen tot amb una demostració de gimnàstica vocal amb música electrònica.

No és l'escena original (així ens estalviem la matança a trets que hi ha pel mig) sinó un muntatge on la protagonista absoluta és Plava Laguna.

https://www.youtube.com/watch?v=a7Dh5QoXv2c&list=RDa7Dh5QoXv2c&start_radio=1

Piotr Ilich Tchaikovsky

Autèntic geni, músic de primera línia en el moviment post-romàntic, Tchaikovsky (1840-1893) va ser autor d'una obra variadíssima que inclou òpera, ballet, concerts, simfonies,... I tot a un nivell altíssim. No hi ha dubte que els seus ballets són les seves obres més populars, si més no a occident. I s'ho valen, realment. La  bella dorment, El trencanous i especialment El llac dels cignes van deixar una empremta profonda en l'imaginari popular.

El llac dels cignes - Ball dels quatre petits cignes

(Bolshoi Ballet)

Aquí us deixo un petitíssim fragment impecablement interpretat per la companyia del Teatre Bolshoi.

https://www.youtube.com/watch?v=b9viv_A60Mk&list=RDb9viv_A60Mk&start_radio=1

Serguei Prokofiev

I aquí un dels mestres indiscutibles de la música de la primera meitat del segle XX, Prokofiev (1891-1953), va treballar principalment a la URSS. La seva producció comprén, com la de Tchaikovsky, pràcticament tots els gèneres, però a mi m'agraden molt especialment les seves simfonies. També té música pel cine, òperes, i ballets, d'entre els quals aquesta obra mestra que és Romeu i Julieta. Jo vaig tenir la gran sort de veure-la (per la televisió, és clar) interpretada per Rudolf Nureyev i Margot Fonteyn, i vaja, una meravella.

Romeu i Julieta - Dansa dels Cavallers

(The Royal Ballet)

Aquesta versió de la Dansa dels Cavallers és preciosa, solemne, i molt ben muntada. Hi ha gent que es queixa que no hi ha ballet. Què esperaven, que en un ball aristocràtic del segle XIV es possessin a volar per l'escenari? Al centre, com a protagonista, està el pare de Julieta, el signore Capuleto, que se suposa que ja no és cap nen, ni de bon tros. Després sortiran las fines damisel·les, i per allà corre Romeu fent veure que no hi és. El vestuari, de primera. La música, fantàstica. El conjunt, elegantíssim.

https://www.youtube.com/watch?v=SyDo3h1Tu7c&list=RDSyDo3h1Tu7c&start_radio=1

I avui, fins aquí. En properes edicions segur que en surten més, de petites joies!