Un aspecte del meu amor per la natura és l’interès que em desperten els animals en general. Per a mi són els nostres companys de viatge en la nau Terra. Però si entre els humans som capaços de les crueltats més delirants, ¿que no farem contra ells, a qui considerem “irracionals”? Sempre m’ha preocupat aquest desdeny cap a ells, aquest no tenir en compte el seu patiment: curses de braus, abandonaments, escorxadors, abrics de pell, camps de concentració de gossos i gats, mostres i més mostres de la hipocresia i la crueltat humanes.
Per això m’ha agradat tant aquest libre: Etologia. Cap a la desmitificació de l’home (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004). Escrit en col•laboració per Jordi Sabaté Pi i Pere Tobaruela, és una obra senzilla, de menys de 100 pàgines, fàcil de llegir i ben entenedora. Recomanable per a tots els que creguin que l’home no té perquè coronar-se com a rei de la creació i disposar a capritx de la resta d’éssers vius.
Us deixo amb la postil•la amb què acaba el pròleg (pag.13).
El llibre que el lector té a mans està especialment dedicat a les persones sensibles que estiguin disposades a posar en qüestió els prejudicis que envolten la nostra vida quotidiana. Prejudicis que descansen, sens dubte, en la supèrbia i l’antropocentrisme que caracteritzen l’espècie humana. Si som capaços de deixar de banda el nostre tarannà antropocèntric, si som capaços de trascendir les limitacions del nostre pensament, estem segurs que un altre món sí que és possible.
“El món està ple d’horrors –escriu Ernesto Sábato-, de traïcions, d’enveges; desempars, tortures i genocidis. Però també d’ocells que aixequen el meu ànim quan sento els seus cants, a trenc d’alba; o quan la meva vella gata s’adorm sobre els meus genolls; o quan veig el color de les flors, de vegades tan minúscules que s’han d’observar des de molt a prop”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada