Els meus herois preferits. Especial Asimov (II)

 

L'actor Michael Fassbender ha estat proposat per una colla
de fans com l'actor ideal per representar Daneel. 
Dóna el tipus, això segur; s'ajusta perfectament a la descripció.

LES GRANS NOVEL·LES DE ROBOTS, TERRESTRES I ESPACIALS

Aquí parlarem d'un cicle de relats llargs, autèntiques novel·les, on apareixerà un personatge recurrent en tota una colla d'històries: R. Daneel Olivaw. Com indica la seva R abans del nom, es tracta d'un robot, però no amb l'exterior metàl·lic, sinó de forma i aspecte totalment humà. És a dir, el que en alguns contexts s'anomena un androide, el què passa és que Asimov no tenia en compte aquesta distinció. Ell deia que "un robot és sempre un robot".

Daneel és un prototipus, el primer exemplar de la seva sèrie, construït per dos científics del planeta espacial Aurora: Han Fastolfe i Roj Nemennuh Sarton. Aquest darrer és qui presta la seva aparença física a Daneel com a forma senzilla d'obtenir un model. Amb posterioritat, desprès de la mort de Sarton, i amb les especificacions d'aquest primer arquetip, Fastolfe construeix un segon robot idèntic a Daneel, R. Jander Panell.

Daneel Olivaw és un dels personatges més carismàtics i longeus de les històries d'Asimov i el trobarem a les següents:

Les cavernes d'acer (1953), on es registra la seva primera aparició acompanyant al protagonista, el terrestre Elijah Baley, en una investigació a la Terra.

El sol nu (1956), on segueix treballant amb Baley, ara al planeta espacial Solaria. Aquí coneixen un altre personatge important, Gladia Delmarre.

Imatge en un mirall (1972), aquest és un relat curt, amb Baley, i passa a la Terra.

Els robots d'Aurora (1983), també amb Baley, ara a Aurora. I aquí coneixerem un altre robot fonamental, R. Giskard Reventlov (aquest és d'aparença totalment metàl·lica) i retrobarem Gladia.

Els robots i l'Imperi (1985), on (un cop mort Baley), Daneel, Giskard i Gladia lluiten per la supervivència dels humans, espacials i terrestres/colonitzadors.

Fundació i Terra (1986), on Daneel s'incorpora per primer cop a l'univers fundacional. I pràcticament s'acomiada dels lectors ja que considera que li queda poc temps de vida.

Preludi a la Fundació (1988) on sabrem de les seves personalitats al llarg dels temps (vint mil anys, pel cap baix!), entre les quals les dues que presenta aquí, Eto Demerzel i Chetter Hummin.

Cap a la Fundació (1993), novel·la pòstuma d'Asimov, on segueix amb la seva personalitat de Demerzel però apareix només de forma puntual.

També ha estat utilitzat en llibres fundacionals no escrits per Asimov -que ja havia mort- però autoritzats pels editors (que volien seguir munyint la vaca), com El temor de la Fundació (1997) de Gregory Benford, Fundació i caos (1998) de Greg Bear -en la meva opinió el millor dels tres amb molta diferència-, i El triomf de la Fundació (1999) de David Brin. En un d'aquests surt una altra personalitat alternativa de Daneel: l'Emperadriu Ruellis. Però així com Fundació i caos és un llibre amè, i manté la relació amb la Fundació Asimoviana, els altres dos els trobo pessadíssims i totalment fora de l'ambient fundacional. El que és jo, no els recomanaria.

Anem ara a veure els llibres que pertànyen a la sèrie dels robots (dels fundacionals parlarem en el seu moment). Però no ho farem pas sense abans presentar "l'amic Elijah", que és com Daneel el coneixerà per sempre. Elijah Baley és l'altre protagonista d'aquesta sèrie, i és un capacitat i intel·ligent policia terrestre, que tot i les moltíssimes fòbies i dificultats que tenen els terrícoles en molts aspectes, serà capaç de transcendir-les i fer una tasca fonamental pel futur de la Humanitat. No, no ens estem pas per poc, en aquests relats!

Les cavernes d'acer

La Terra és un planeta superpoblat fins a l'extrem i no ha quedat un altre solució que imposar una sèrie de lleis molt dràstiques: classificació de la població en un sistema rígid de castes, on la pèrdua de categoria (per delictes o falta de feina) és una tragèdia familiar, ja que expulsa els afectats cap a la forma de vida més elemental, i molt dura. Trobem edificacions subterrànies, agrupades en les Ciutats, on viuen milers i milers de persones en petits apartaments sense cuina ni bany, que ara són serveis comunitaris: són les anomenades Cavernes d'Acer, els ciutadans mai no surten a l'aire lliure. Han d'utilitzar un sistema de transport per mitjà de cintes de diferents velocitats, "les tires", i el sobrecarregat expresvia, sense seients ni cap mena de comoditat per a las persones de casta baixa, que són la majoria. Els robots estan molt mal vistos, ja que la gent creu que treuen feina a les persones. 

En canvi, els descendents dels humans que van marxar a l'espai i van crear una nova civilització als planetes extrasolars amb ajuda dels robots, porten una vida llarga i còmoda i, gràcies a l'enginyeria genètica, estan lliures de malalties. S'anomenen "espacials", i els terrestres els odien i els acusen de tots els problemes de la Terra. 

Els espacials han provat algun cop d'ajudar la Terra però els terrestres desconfien de les seves intencions. I en alguns casos no s'equivoquen, perquè a molts espacials els terrestres els fan simplement fàstic. Ara bé, hi ha espacials ben bones persones (a la seva manera, és clar), com Han Fastolfe, que està ben determinat a afavorir l'expansió dels terrestres per l'espai, ja que els espacials, que s'han tornat molt còmodes, estan estancats en les seves fàcils vides. I és clar,  ja fa segles que no accepten immigrants de la Terra perquè diuen que són un focus d'infeccions.

Elijah Baley, un policia terrestre, tot i els seus prejudicis,
aconsegueix treballar amb el robot espacial Daneel i acaba apreciant-lo

A Nova York, ciutat on transcorre el relat, es troba Espaciutat, un territori d'espacials, i allà ha tingut lloc un assassinat, quelcom totalment estrany a la mentalitat espacial: Roj Sarton, un científic, ha estat trobat mort per un atac amb desintegrador. Elijah Baley, un experimentat policia de la ciutat, és l'encarregat de la investigació, però l'obliguen a treballar amb un robot, R. Daneel Olivaw. Baley, que no pot suportar els robots, acabarà apreciant Daneel i tractant-lo com un company, i finalment podrà resoldre el cas.

L'incident de la sabateria és un dels més difícils d'abordar
pel policia Elijah Baley, quan Daneel es fa passar
per humà i amenaça uns esvalotadors

El sol nu

Elijah Baley és sol·licitat pel govern d'un planeta espacial, Solaria, perquè resolgui un cas d'assassinat que no saben com abordar, ja que entre ells no existeix la violència; aleshores el govern d'Aurora els recomana Baley perquè va solucionar la mort del doctor Sarton. Els solarians desconfien dels aurorans, ja que el planeta Aurora és el lider dels espacials, i temen que vulgui interferir en la seva política, així que s'estimen més tractar amb un terrestre que ja ha resolt un cas d'aquest tipus que no pas amb un membre d'un altre planeta espacial.

Per tenir més llibertat d'acció, Baley invalida Daneel demostrant
que és un robot, així que els robots solarians no l'han d'obeir

La societat solariana és la més estranya que Baley mai ha vist. Els solarians mai no es troben en persona, sinó que es relacionen per mitjà de projeccions, i només tenen contacte proper i físic amb els robots, que actuen com criats-auxiliars en tot i per a tot. A Baley i no li queda una altra opció que entendre aquesta forma de viure, amb l'ajuda, això sí, de Daneel. Allà coneixerà algú que serà molt significatiu a la seva vida: la jove i bonica dona espacial Gladia Delmarre, implicada en l'incident, i que, tot i ser una persona oberta i bondadosa, és encara molt jove i inexperta, i agraeix molt el tracte de Baley.

La bonica Gladia, com bona solariana, desconeix totalment 
les convencions de pudor dels terrestres. Hem de tenir en
compte que no estan junts, sinó visualitzant-se per mitjà
d'un cicuit de televisió

Imatge en un mirall

Aquest és un relat curt i molt interessant. Es tracta d'un cas prou curiós que Daneel li proposa resoldre a un desconcertat Baley: la disputa de dos científics espacials sobre la prioritat d'un importantíssim descobriment matemàtic. La solució vindrà, sembla, per l'anàlisi de les actituds dels robots dels implicats, fent servir de forma acurada la Tres Lleis. O potser no, potser serà Elijah Baley amb el seu enginy qui trobarà la solució. No deixa de ser un bon policia acostumat a la forma d'actuar dels humans, i no pas a la dels robots.

Té la mateixa mentalitat un jove geni matemàtic que un de molt ancià? 
Potser tindrem la resposta.

Els robots d'Aurora

Finalment, és Han Fastolfe, el científic robotista, des d'Aurora, qui demana l'ajut de Baley per resoldre quelcom que potser no es pot considerar un assassinat, però que està provocant un gran enrenou al planeta: el bloqueig permanent de R. Jander Panell, el bessó de Daneel, que ha estat desactivat i tothom pensa que el culpable és Fastolfe. Aquest veu perillar la seva posició política, favorable a la Terra, i tem ser substituït per un moviment que pretèn separar per sempre els terrestres dels espacials i abandonar-los a la seva sort en un planeta moribund. Aquest moviment està dirigit per un altre robotista, Kelden Amadiro, i per la pròpia filla petita de Fastolfe, Vasilia, també una gran científica.

En el viatge de la Terra a Aurora Baley es retroba amb Daneel, i coneix R. Giskard Reventlov, el robot de confiança de Fastolfe, que té ordres de prioritzar el benestar de Baley per sobre de tot.

Arribat a Aurora es retroba amb Gladia, que, desterrada de Solaria, s'ha convertit en la protegida de Fastolfe. I començarà una investigació prou complicada, ja que Aurora no és ni Solaria ni la Terra, i tot i que es tracta d'una societat molt més oberta i "normal" que la de Solaria, no deixa de tenir les seves particularitats, que Baley desconeix, i que li donen molts maldecaps per treballar com ell creu que ho ha de fer. Per sort Fastolfe s'esforça per d'ajudar-lo i a més té la companyia dels dos robots, sense els quals, realment no s'haguès sortit.

R.Daneel Olivaw, Elijah Baley i R.Giskard Reventlov
en una escena d'Els robots d'Aurora.
Imatge extreta de https://www.artstation.com/shade_of_stars

Finalment, Baley resol tota la trama, i admet al sorprenent Giskard en la seva amistat. Tot plegat li dóna a Baley l'empenta per engegar, amb l'ajuda del Govern d'Aurora -on ara el president és Fastolfe-, una nova colonització de la Galàxia, a la manera terrestre i sense robots. El futur dels terrestres s'ha posat en marxa!

Els robots i l'Imperi

Han passat molts anys des de la mort de Baley, i també Fastolfe és mort. Gladia, Daneel i Giskard segueixen junts i s'enfronten a situacions ben perilloses. La Terra demana l'ajuda de Gladia per investigar quelcom d'estrany que ha passat a Solaria, i el govern d'Aurora, que no confia en ella i prefereix fer-la fora, l'envia a la missió juntament amb un llunyà descendent de Baley. 

A Solaria es troben realment en perill, ja que no aconsegueixen contactar amb cap solarià, i els robots solarians no els reconeixen com a humans i els ataquen. Només la valentia i la determinació de Gladia podran ajudar-los.

Gladia defensa Daneel de l'atac d'un robot solarià

Gladia es proposa unir als terrestres (que ja s'estan expandint per la galàxia, i s'anomenen "colonitzadors") amb els espacials i comença una tasca immensa, ajudada pel descendent de Baley. Daneel i Giskard segueixen al seu servei i anem descobrint les grans dots de Giskard. Aquest, finalment, proposa una nova llei de la robòtica: la Llei Zero. La Llei Zero indica que "un robot no pot fer mal a la Humanitat, o, per inacció, permetre que la Humanitat com a tal pateixi un perjudici, encara que hagi de saltar alguna altra de les tres lleis".

Tot i que reconeixen que la Llei Zero és positiva, Giskard no es veu capaç d'utilitzar-la i acaba bloquejat, deixant Daneel tot sol per cuidar de la Galàxia.

Daneel i Giskard estan d'acord en protegir la Humanitat

I en resum...

Molts personatges del cicle dels robots es poden considerar més o menys "herois", però sense discussió Baley, Daneel i Giskard són els més representatius.

R. Daneel Olivaw

Elijah Baley

R. Giskard Reventlov