dilluns, 12 de desembre del 2022

Una noia morta

 



Títol original: Maigret et la Jeune Morte

Títol en castellà: Maigret y la muchacha muerta

Génere: Novel·la policíaca

País d'edició: Bèlgica

Idioma original: Francès

Any de la primera edició: 1954

Autor: Georges Simenon (Bèlgica, 1903-1989)

De què va: Una matinada, en un carrer de París, troben el cadàver d'una noia molt jove i sense documentació. Abans que res, han de saber de qui es tracta. Després, si és possible, resoldre el cas.

Comentari-píndola: Obra molt allunyada dels CSI i les seves anàlisis d'ADN, ens presenta a canvi una investigació modèlica i pacient, apassionant, que ens portarà a descobrir qui era aquesta pobra noia, perquè va ser llençada com una deixalla en mig de la nit, i qui la va assassinar. I detenir-lo, és clar!


Esperit retorçat a la vegada que magnífic (i prolífic) escriptor, Simenon serà recordat especialment pels seus relats protagonitzats pel comissari Maigret. És clar que a les històries de Maigret no només hi surt ell: veiem desfilar els seus ajudants, —gairebé sempre Lucas, Janvier i Lapointe—, la seva bona esposa (la senyora Maigret), la prefectura en Quai des Orfèvres, el bar d'on pugen els entrepans i la cervesa les nits d'interrogatori, els jutges de guàrdia...i París. Un París ben poc glamurós, un París de la preguerra i la posguerra fins els anys setanta, ple d'obrers i mestresses de casa, de menestrals i lladregots de poca monta, de burgesos enriquits i immigrants desesperats. Un París proper i entranyable. 

És difícil recomanar obres concretes dins la immensa obra de Simenon, però a mi m'han agradat molt:

Signat Picpus (Signé Picpus 1941)

Les vacances de Maigret (Les vacances de Maigret 1947)

Maigret es diverteix (Maigret s'amuse 1956)

La cita dels Terranoves (Au rendez-vous des Terre-neuves 1947)

Maigret viatja (Maigret voyage 1957)

Una confidència de Maigret (Une confidence de Maigret 1959)

Maigret i les bones persones (Maigret et les braves gens 1961)