 |
| Gregory Carreño dirigint el Requiem de Mozart (2012) |
No hi ha dubte que el Requiem en re menor K.626 és una de les obres de referència i més impressionants de la música clàssica europea. Mozart el va començar l'any 1791 per encàrrec del comte Walsseg-Stuppach, que el volia estrenar pels funerals de la seva dona. El tal comte era un aprofitat que, encarregant la composició de forma anònima, pretenia fer-la passar per seva. Historieta que va ser atribuïda al pobre Salieri, i que així ha passat a la cultura popular de la mà d'alguna obra de teatre i sobre tot, de l'excel·lent pel·lícula Amadeus, de la que parlarem ben aviat, per cert.
Mozart va morir el mes de desembre de 1791 deixant inconclús el Requiem. Essent una obra de gran envergadura i importància (i que havia de proporcionar uns diners ben necessaris a la vídua) diversos músics de l'entorn del gran compositor van provar d'acabar-lo, el primer Joseph Von Eibler, tot i que qui realment va reeixir va ser un jove alumne de Mozart, Franz Xaver Süssmayr. Es va donar per acabat el 1792 i enviat al comte. La seva estrena va tenir lloc el mes de gener de 1793 a benefici de Constanze Mozart, i finalment, es va interpretar en el funeral de la difunta esposa de Walsseg.
 |
| Muntatge amb retrats de Wolfgang i Constanze Mozart |
La gestació i composició del Requiem és una història molt emocionant que al llarg del temps s'ha convertit en una llegenda i una font d'enigmes. És impossible no sentir-se fascinat per tot allò que envolta aquesta obra tan notable. Prou admirable, profunda i commovedora com és per ella mateixa, només li falta aquesta aura de misteri i malenconia que tenyeix cada nota, cada frase. Diuen que, debilitat per la malaltia, Mozart afirmà que li semblava escriure el Requiem per a ell mateix. Cert o no, sembla que és la mateixa ànima del compositor la que parla amb Déu.
 |
| Maria Anna, Wolfgang i Leopold Mozart |
I ara us parlaré de Gregory Carreño. Aquest músic veneçolà va desenvolupar una excel·lent carrera de la mà del mestre José Antonio Abreu, gran professional i dinamitzador de la música simfònica a Veneçuela. Carreño es va formar com a clarinetista, pedagog i director d'orquestra i va obtenir un gran èxit en totes aquestes facetes. L'any 1996 va patir un gravíssim accident de trànsit que el va deixar totalment immobilitzat de la vèrtebra C4 en avall. Dotat d'una impressionant força de voluntat es va decidir a tornar a la interpretació musical. Van ser necessaris set anys de teràpia per començar a moure un dit. L'any 2012 va ser capaç de dirigir una fantàstica versió del Requiem, una de les més sentides i introspectives que he sentit.
Fixeu-vos en la gravació de YouTube, com han d'acompanyar-lo fins al podi i el faristol, pas per pas. Però la seva energia traspua fins la darrera cèl·lula del seu cos i en fa una creació, d'aquesta peça ja mítica. I l'orquestra i el cor el segueixen totalment, creant-se entre director i intèrprets una corrent d'empatia que fa arribar als oients un Requiem incomparable.
I aquí voldria tornar a treure el tema de les interpretacions més o menys tècniques i més o menys apassionades, encertades o indiferents. En un temps parlarem d'un altre rèquiem, el de Fauré (que vaig cantar com a membre del cor fa ja quaranta anys) i de les paraules del baríton solista, anglès, que ens va acompanyar en el concert: Mai no havia sentit una interpretació tan commovedora. Els cors del sud d'Europa no tenen la tècnica musical del centre i nord, però excel·leixen en emoció i en transmetre el missatge de l'autor. Apa! I per aquí va aquesta versió. Altres cors i orquestres tiren el carro pel pedregal, amb velocitats impossibles que donen fe d'una tècnica vocal impecable, però... aquest Requiem és, sobretot, emocionant. En alguns fragments, m'han saltat les llàgrimes, o se m'ha posat la pell de gallina.
Unes paraules per entendre una mica el Requiem. Consta de 14 números, repartits entre el cor mixt i els solistes (soprano, contralt, tenor i baix). En el moment de la seva mort, Mozart havia deixat totalment acabat el primer número, Requiem aeternam, i escrites les parts vocals de gairebé tota l'obra a més del baix xifrat i algunes instrumentacions. Alguns números, tot i així, estaven incomplerts. Süssmayr va haver de donar un sentit a tot aquest material i fer-ne una obra coherent i acabada... i a fe que ho va aconseguir. Aquests són els números (us poso una traducció de la lletra resumida, no complerta, només perquè tingueu idea del sentit):
Primera part, Introitus (els tres primers números s'interpreten seguits, sense fer cap pausa). És una entrada magnífica, potent.
1. Requiem aeternam (cor i intervenció de la soprano solista) - Et demanem el descans etern.
2. Kyrie (cor) - Senyor tingues pietat.
3. Dies irae (cor) - El dia de la ira, en que el jutge ens demanarà comptes.
Pausa
Segona part
Aquí contrasta la serena bellesa del Tuba mirum i el Recordare amb la intensitat de les intervencions del cor.
4. Tuba mirum (quartet solista) - La meravellosa trompeta ens convocarà davant del tron.
5. Rex tremendae maiestatis (cor) - Rei de terrible majestat, salva'm per la teva gràcia.
6. Recordare (quartet solista) - Recorda, Jesús, que vas venir per salvar-me a mi.
7. Confutatis maledictis (cor) - Rebutjats els maleïts, m'aculls amb els beneïts.
8. Lacrimosa (cor) - És un dia de llàgrimes aquell en que ressuscita l'home per ser jutjat. Perdona'l, Senyor, i dóna-li el descans.
Alguns directors acabaven aquí la interpretació de l'obra adduint que era el final de la part composta per Mozart, però ho trobo prou injust. En realitat, la música és pràcticament tota de Mozart i a més, és de ben apreciar la tasca de Süsmayr per donar-li el meravellós acabat que té.
Tercera part, Offertorium
9. Domine Iesu Christe (cor i quartet solista) - Senyor Jesucrist, llibera les ànimes de les penes de l'infern, que no caiguin en les tenebres. Com li vas prometre a Abraham per sempre.
10. Hostias (cor). Per acabar-lo es repeteix el fragment Quam olim Abrahae del número anterior - T'oferim súpliques i alabances perquè facis passar les ànimes de la mort a la vida.
11. Sanctus i Hosanna (cor) - Sant és el Senyor Déu dels Exèrcits.
12. Benedictus (quartet solista; el cor repeteix l'Hosanna al final) - Beneït qui ve en el nom del Senyor.
13. Agnus Dei (cor) - Anyell de Déu que treus el pecat del món, tingues pietat de nosaltres.
Quarta part, Communio
14. Lux aeterna (soprano solista i cor) - Fes que llueixi l'eterna llum, dóna'ns el descans per sempre.
En aquest número la partitura repeteix frases musicals del primer número, Requiem aeternam, canviant la lletra (Exaudi és aquí Lux aeterna; Kyrie eleison és Cum sanctis tuis in aeternum, etc.) i d'aquesta manera es respecta la forma sonata pel conjunt de l'obra.
 |
| Possible darrer retrat formal de Mozart, l'any 1790 |
Aquí teniu la interpretació del Requiem de Wolfgang Amadeus Mozart, en la versió de Gregory Carreño amb l'orquestra simfònica i el cor jove Simón Bolívar, de Veneçuela. Solistes, Samia Ibrahim (soprano), Katiuska Rodríguez (mezzo-soprano), Robert Giron (tenor) i Álvaro Carrillo (baix). És de remarcar la veu d'aquest notable baix, amb un greus preciosos. Aquesta partitura molts cops la interpreta un baríton, però un baix li dóna el timbre perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada