divendres, 30 d’abril de 2010

Orwell, la mirada lúcida

Escriptor i periodista britànic, Eric Arthur Blair va publicar sota el pseudònim de George Orwell. La seva vida es va desenvolupar durant la primera meitat del segle XX. Va ser testimoni, doncs, de tres guerres (en una de les quals va participar com a combatent) i d’altres terribles esdeveniments com la pujada al poder dels feixismes i de Stalin.

Home que es definia com “socialista demòcrata”, compromès amb moviments d’esquerres i antiestalinista, va ser autor de molts llibres i articles, però els dos més coneguts són sens dubte, Animal Farm (1945) i 1984 (1949).

Cap dels dos té desperdici. 1984, potser una de les obres de ficció més influents en el pensament del segle XX, sintetitza l’ambient de la Unió Soviètica de Stalin, l’Alemanya de Hitler i les seves experiències a la Guerra Civil Espanyola, i ha deixat empremta fins i tot en el llenguatge quotidià (Gran Germà, societat orwelliana). No sé si algú que l’hagi gaudit com jo ho vaig fer podrà oblidar mai aquells Ministeris de la Pau, de l’Amor, de l’Abundància i de la Veritat, que semblen la bandera d’un govern addicte al pensament “New Age” i no els instruments de repressió espantosa que eren. O els “dos minuts d’odi”. O el “Llibre” d’Emmanuel Goldstein i les seves consignes, que faríem bé de no oblidar, perquè són tan actuals ara com fa seixanta o setanta anys.

Animal Farm (La rebel•lió dels animals)
, una sàtira de la corrupció del socialisme soviètic estalinià, té més una estructura de conte però és igualment eficaç per explicar quelcom que Orwell va saber veure amb gran lucidesa: l’actuació real d’aquells que es fan amb el poder, la degeneració de les revolucions.

Són dues obres que em van marcar profundament. Qui no recorda aquells anys de la transició? Les il•lusions que hi vam posar i en què han vingut a parar? Qui no s’ha sentit traït, en un moment o altre, per aquest i pel de més enllà? Qui no ha vist la nostra pròpia societat reflectida sense cap pietat en els llibres d’Orwell?

No, Orwell no va escriure només per a la seva època. Com tot gran escriptor, com tot sincer buscador, va escriure per a tots nosaltres, va saber veure allò que està amagat en el més íntim de l'homo politicus de qualsevol temps i qualsevol espai.

Des que vaig llegir 1984 no he tornat a sentir un lema de campanya electoral sense llegir entre línies:

La ignorància és la força

La guerra és la pau


Des que vaig llegir Animal Farm no he tornat a veure (sigui on sigui) una altra revolució entusiasta, la pujada d’un nou partit polític “sincer” que realment servirà al poble, l’alegria de l’arribada d’un candidat “diferent” i la nova saba que portaria a la política del país de torn, sense pensar ben endintre meu en quin moment hauria de veure, amb tristesa, com en Boxer era portat cap a l’escorxador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada