Normalment la cosa anava així: l’aspirant a literat escrivia i escrivia, algunes vegades més o menys amb coneixement d’un públic familiar, però el més sovint en total privacitat. S’omplien llibretes i més llibretes amb una lletra atapeïda, o bé, els més moderns, fulls de DINA4 plens de negre sobre blanc a base de teclejar una Lexicon 80 o qualsevol màquina similar. Després les obres d’art es guardaven a un calaix o un armari i ja està. Algun n’hi havia que s’atrevia a presentar-se a un concurs o a trucar a alguna editorial, però no ens enganyem, d’aquests n’hi havia ben pocs. Tot just una gota a l’oceà.
Passats uns anys, el curs del temps portava les seves conseqüències naturals i l’escriptor anònim passava a millor vida. En aquells moments s’esdevenien uns certs fets que, a fi de que siguin més entenedors, classificarem d’acord amb l’esquema que segueix:
1. La família del finat obre l’armari/calaixera/bagul/caixa de sabates on estaven els escrits i els troba allà ben ordenats, amb data, número de pàgina, títol de l’obra i DNI de l’autor.
Reacció:
Família Tipus A (1) Fins el 31 de desembre de 2001. La família del finat agafa tot aquell bé de Déu de paper, el porta al drapaire i se’n treu vint pessetes, que ben bones que són.
Família Tipus A (2) A partir de l’1 de gener de 2002. La família del finat agafa tot aquell bé de Déu de paper i el llença al contenidor de reciclatge més proper, perquè el drapaire no els dóna ni les gràcies.
Família Tipus B. La família del finat dóna un cop d’ull a la paperassa i queda esgarrifada de les ximpleries que podia arribar a escriure el seu estimat parent. Després actua com el tipus A.
Família Tipus C. La família del finat es dedica a llegir amorosament tots els escrits i vessa llàgrimes d’emoció de veure quin geni que tenien a la família.
2. La família del finat obre l’armari i un embalum de paperots polsosos els cau pel cap i s’escampa fins el darrer racó de la vivenda. Evidentment, no hi ha ni número de pàgina, ni res de res que permeti ordenar-los un altre cop com estaven abans.
Reacció:
Família Tipus A (1) Mentre deixa verd el finat, la família recull com pot l’escampada. Per actuacions posteriors, veure l’ítem 1.A(1)
Família Tipus A (2) Mentre deixa verd el finat, la família recull com pot l’escampada. Per actuacions posteriors, veure l’ítem 1.A(2)
Família Tipus B. Mentre deixa verd el finat, la família aprofita per anar llegint fragments dels escrits i queda esgarrifada de les ximpleries que podia arribar a escriure el seu estimat parent. Després actua com el tipus A.
Família Tipus C. La família del finat es passa una setmana recollint els fulls, classificant-los i ordenant-los. Després es reparteix la lectura entre diferents voluntaris i al cap d’un mes es fa una reunió familiar per donar a conèixer l’obra d’art amagada a tan humil contenidor.
3. La família del finat obre el calaix/bagul/caixa de sabates i troba una col•lecció de papers guixats que ningú sap de què van.
Reacció:
Veure tots els ítems anteriors A, B i C
Actuacions subsegüents:
Família Tipus A i B: Cap (apart de gastar-se les vint pessetes, els que han tingut la sort d’aconseguir-les)
Família Tipus C. La família del finat porta els papers a una editorial, on s’adonen que han descobert un nou García Márquez, F. Scott Fitzgerald o Bàrbara Cartland. Els publiquen amb gran èxit, i tots es fan multimilionaris i van a viure a un paradís fiscal, com a premi per la seva fe en el familiar desaparegut. Aquest, amb un somriure benvolent, els beneeix des de l’altre món.
Doncs a dia d’avui, tot això s’ha acabat. Ja no haurem de desar muntanyes de papers per enlloc, ja no haurem de malgastar tinta xina, bolígraf punta cristall ni cinta de màquina d’escriure. El programa de tractament de textos i la blogosfera ens han donat una nova sortida, i a partir d’ara ja podem publicar els nostres desvaris en un blog personal, de manera que queden immortalitzats per a tots els eons. I no només això. Fins i tot hi ha qui els llegeix! Ahhhhhhhhhhh!
Gràcies, mil gràcies a les noves tecnologies. Ara, si algú s’ha de fer multimilionari serà el mateix escriptor. No en dubteu, el dia que el capitost de l’editorial XXXX vegi tot aquest material, de cap al premi Planeta i més enllà!
Visca el Blogspot!
Il·lustració extreta de:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada