dissabte, 27 de març de 2010

Èdip, el mite a l’abast de tothom

No patiu, no vaig a parlar de psicoanàlisi, que no hi entenc ni un borrall. El que passa és que avui recordava una llegenda grega que m’encanta, la d’Èdip de Tebas, i el pobre Èdip, la seva família i la seva història han servit per il•lustrar un conegut concepte d’aquest mètode psicoterapèutic.

Fins aquí molt bé, si no fos que tot això ha estat tan vulgaritzat que gent que no té ni idea de psicologia (o sigui, com jo) parla amb total desimboltura del complex d’Èdip, i de passada del d’Electra i del d’Orestes. Amb el d’Electra, cap problema perquè ja n’havia sentit a parlar, però si dissortadament l’altre no et sona de res, com a mi, et miren com si fossis una ignorant. I ja, per acabar-ho d’adobar, fins i tot s’atreveixen amb interpretacions i explicacions, ¡sense ni tan sols conèixer la història original! La prova és que t’asseguren molt seriosos que Electra i Orestes eren fills d’Èdip, i que per això també tenen nom de complex. Més ben dit, que per això Freud va posar el seu nom a tots els complexos, perquè tots eren parents.

De psicologia no en sé, però alguna cosa he anant aprenent de mitologia grega, i Electra i Orestes no eren pas fills d’Èdip. A més, diria que el concepte de complex d’Electra el va formular Carl Jung. De l’altre no en tinc referències.

Pobre Èdip, ja li han encolomat dos fills més. I no serà per falta de llibres que en parlin, o d’obres de teatre. Però llegir, fa mandra, i veure tragèdies gregues, no vegis. A veure qui és el guapo que s’atreveix amb allò de:

“¡Oh, fills adolorits! M’és conegut i no desconegut allò que busqueu; perquè jo sé que tots patiu, però, tot i patint, no n’hi ha cap que pateixi com jo. El vostre dolor us arriba a cadascú de vosaltres per ell mateix i de ningú més; però la meva ànima plora per la ciutat, a la vegada per mi i per tu….etc. etc.”


I així mitja hora més de parlament. Com que què és això? Home, és un fragment d’Èdip, rei, de Sófocles! Ai, ai, aquesta cultureta...

Doncs bé, prou patir. Afeccionats a la psicologia sense ganes d’empassar tabarres, ja teniu la solució. Un grup musical argentí va decidir fa molts anys fer una versió popular de la llegenda, curta i entenedora. Per a tots els públics, com si diguéssim. I de passada, en fan la interpretació psicològica del mite i donen uns consells fàcils d’entendre i molt, molt pràctics. Especialment interessant per a la vida diària és el que es refereix als tractes amb esfinxs.

I a més tot molt seriós i autèntic ja que l’obra està representada “a la grega”, amb música de flautes, un recitador que explica la història i un cor que comenta les jugades més interessants.

De Edipo de Tebas haciendo memoria
os cuento la historia con penas y glorias,
De Edipo de Tebas.

Le dijo el oráculo, Edipo, tu vida
se pone movida, serás parricida,
le dijo el oráculo.

Seguía diciendo, si bien yo detesto
hablarte de esto, se viene, se viene un incesto,
Seguía diciendo.

Sabiendo tal cosa, su padre, el rey Layo,
veloz como un rayo le dijo a un lacayo,
Sabiendo tal cosa.

Te irás con mi hijo, no quiero que crezca,
haz tú que perezca como te parezca,
Te irás con mi hijo.

Cumplida la orden, el muy desdichado,
con los pies atados, quedóse, quedóse colgado,
Cumplida la orden.

Edipo salvóse y a Layo matólo,
peleándolo él solo al cielo enviólo,
Edipo salvóse.

Semanas más tarde, a Tebas avanza,
resolver alcanza cierta adivinanza,
Semanas más tarde.

La Esfinge de Tebas, al ser derrotada,
se ofusca, se enfada, y se hace, y se hace pomada,
La Esfinge de Tebas.


Y sin darse cuenta, casado él está,
con quien saben ya, ¡su propia mamá!
y sin darse cuenta...

De sus propios hijos hay largas secuelas,
y aunque esto le duela, Yocasta es abuela,
de sus propios hijos.

Edipo al saberlo en una entrevista
con su analista se quita, se quita la vista,
Edipo al saberlo.

(Moraleja):

Al ver a una esfinge planteando un dilema,
huid del problema cambiando de tema,
al ver a una esfinge.


Madres amantes, tomad precauciones
con las efusiones de hijos varones,
madres amantes.

Por no repetir la historia nefasta
de Edipo y Yocasta, lo dicho, lo dicho ya basta,
por no repetir.



Mundstock, M. y Núñez, C. (membres de Les Luthiers). Epopeya de Edipo de Tebas. Cantar bastante de gesta. 1969

Epopeya de Edipo de Tebas - Les Luthiers

No obstant, qui prefereixi una cosa més seriosa i que no sigui un llibre de dos quilograms de pes, sempre pot llegir un resum de la història a Los mitos griegos (Greek Mythes, Robert Graves, 1955), que l’explica en quatre pàgines i s’entén la mar de bé, i de passada es pot mirar la història d'Agamèmnon i veure qui eren els altres dos acomplexats. Jo el tinc el libre en una edició de butxaca (Editorial Ariel, 1991). Llàstima que no hi figuren els noms dels quatre fills d'Èdip. I ara que m’hi fixo, tampoc en la versió de Les Luthiers. Va, no en fem cap misteri, ja us els dic jo: Eteocles, Polinices, Ismena i Antígona. No, ni cap Electra ni cap Orestes. Què hi farem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada