dimarts, 27 de juliol de 2010

La mirada tendra

Fa uns dies navegava per Internet i buscava pàgines amb temes de pintura. Vaig a anar a parar a una web on es tractava de la lletgesa en l’art i després de llegir que “la lletgesa ha estat utilitzada com a recurs expressiu per alguns pintors” (i fins aquí i prou arribava el comentari), vaig trobar barrejat entre una bona pila d’imatges diverses, la majoria de les quals eren grotesques o desagradables, el quadre que il•lustra aquest post i que jo, personalment, no trobo pas lleig.

Que és la lletgesa? Segons el diccionari es tracta de la qualitat d’allò que té un aspecte desagradable, mancat de bellesa, o bé moralment ofensiu o repulsiu.

Aquesta obra del pintor renaixentista florentí Domenico Curradi, més famós pel seu motiu de “Ghirlandaio”, és coneguda com Retrat d’un vell amb el seu nét (Vecchio e nipote, c.1490). Es tracta d’un tipus de quadre no gens corrent, un retrat superb, d’un realisme inusual per a la seva època, en què els retrats normalment eren aduladors. Està considerada una obra mestra de la pintura.

Trobeu que la mirada que es creua entre avi i nét és lletja?

El fet que l’home pateixi una afecció cutània deformadora, fa disminuir l’amor que es professen l’un a l’altre? Per cert, el que té és un rinofima, complicació de la malaltia de la pell coneguda com rosàcia i que jo mateixa pateixo, tot i que no d'aquesta manera tan greu, per sort. Potser això em fa ser més sensible a la qualificació de "lleig".

Trobeu aquesta pintura desagradable, mancada de bellesa, ofensiva o repulsiva?

Titllar de “lleig” aquest quadre, que considero bellíssim (i no sóc pas l’única) és no saber distingir entre el retrat d’una persona d’aparença deforme i una altra cosa ben diferent com són els temes desagradables o abjectes.

És evident que més d’un s’hauria de replantejar què s’entén per “lleig”. Una mirada tendra pot crear una escena “lletja”?

“...Si s’examinen els sinònims de "bell" i "lleig", veurem que es considera bell el que és bonic, graciós, agradable, atractiu, plaent, agraciat, deliciós, fascinant, harmònic, meravellós, delicat, gentil, encantador, magnífic, estupend, excels, excepcional, fabulós, prodigiós, fantàstic, màgic, admirable, valuós, espectacular, esplèndid, sublim, superb, mentre que lleig és tot allò repel•lent, horrorós, fastigós, desagradable, grotesc, abominable, odiós, indecent, immund, brut, obscè, repugnant, espantós, abjecte, monstruós, horrible, hòrrid, horripilant, brut, terrible, terrorífic, tremend, angoixant, repulsiu, execrable, penós, nauseabund, fètid, innoble, aterridor, desgraciat, lamentable, enutjós, indecent, deformat, disforme, desfigurat (per no parlar de com l’horror pot aparèixer també en els terrenys d’allò que es considera fabulós, fantàstic, màgic i sublim, termes assignats tradicionalment al camp de la bellesa).”

Eco, U. Historia de la fealdad (Storia della brutezza, 2007) – Introducció (fragment)


I ara podem tornar a mirar el quadre i decidir sobre la seva bellesa o la seva lletjor. Actualment es troba al Museu del Louvre, a Paris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada