Els meus herois preferits. Especial Asimov (III)

 

Il·lustracions per a les tres parts de la Trilogia de la Fundació: a l'esquerra, Hari Seldon en les seves  aparicions a la Bóveda del Temps (La Fundació). Al mig, Magnifico Giganticus, un dels
protagonistes de La Fundació i l'Imperi. A la dreta, Arkady Darell (Segona Fundació)

Tríptic de l'Imperi

Un cop més o menys conclosa la història de la col·lonització de la galàxia per part dels terrestres, apareixen les tres novel·les de l'anomenat Tríptic de l'Imperi: Un còdol en mig del cel (1950), Els estels, com la pols (1951), i Els corrents de l'espai (1952). La segona no em va agradar gaire (per no dir gens, i no la comentaré) però tampoc no li agradava a Asimov, ja que bona part de l'argument i el final van ser forçats per l'editorial, no sé a sant de què. La primera i la tercera estan molt bé.

A Còdol trobarem una Terra moribunda degut a les accions portades a terme al final d'Els robots i l'Imperi. Veurem com alguns terrícoles es tornen malfiats i traïdorencs, mentre l'Imperi governa la Terra amb menyspreu, com si es tractés d'un planeta d'infectats, havent oblidat que aquell era el planeta d'origen. I coneixerem Joseph Schwartz, un terrestre del segle XX, enviat per un accident nuclear a milers d'anys en el futur, i que serà determinant perquè tot acabi bé. La trama segueix, i no s'amaga gaire, la dominació de l'Imperi Romà sobre Judea, i és prou interessant. Apareix també un científic de l'Imperi, Bel Arvardan, que lluitarà per aconseguir la salvació de la Terra i dels seus habitants.

Se suposa que és una il·lustració per a Un còdol en mig del cel
però no correspon a cap escena. El guapot amb pinta de maniquí de botiga
deu de ser Bel Arvardan. Ella, ni idea. Podria ser Pola Shekt, però no
dóna el tipus ni de lluny

En Els corrents de l'espai ens trobem en l'època en què Trantor es convertia a poc a poc en el planeta dominant i seu de l'Imperi, i sabrem del domini, l'explotació i el racisme d'uns planetes sobre els altres (en aquest cas, l'abús de Sark sobre els recursos de Florina) i com Trantor prova de fer un govern més just i equitatiu. Alguns sols es converteixen en noves i supernoves degut als corrents de matèria interestelar en fusió -perill que amenaça el planeta Florina- (i teoria, per cert, que va ser desacreditada amb posterioritat a l'edició del llibre). L'enviat de Trantor a Florina, el doctor Junz, prova de salvar els seus habitants, tot enfrontant-se als poderosos intereressos comercials de Sark.

El Tríptic de l'Imperi aborda el començament del domini imperial trantorià i ja passarem a la seva decadència amb Fundació.

Ara vull parlar d'una trilogia prou interessant que explora el moment històric en què espacials i colonitzadors estan convivint amb més o menys calma a la galàxia: són les tres novel·les de Roger McBride Allen en l'univers de l'Imperi Galàctic, autoritzades i recomanades per Asimov, Caliban (1993), Inferno (1994) i Utopia (1996).

Els tres llibres de la Trilogia de Caliban, una nova visió sobre
la colonització de la galàxia i els seus reptes

Inferno és un planeta espacial on també han anat a raure colonitzadors, i fins i tot les dues varietats humanes s'han creuat. Investiguen la fabricació de robots sense les Tres Lleis (el robot Caliban), i es demostra que els humans no poden estar sempre depenent de robots que en tinguin cura, perquè no els deixen avançar ni prendre riscos, amb la qual cosa pràcticament immobilitzen la societat (tema explorat a Utopia). Es tracta d'uns llibres totalment recomanables per a qui li apassionin, com a mi, les històries d'Asimov sobre la història de la nostra galàxia.

Fundació

Aquí arribem, indiscutiblement, a la joia de la corona de la producció asimoviana (tenint en compte que té bones novel·les d'altres temàtiques), i són els llibres de l'heptalogia de la Fundació, inicialment una trilogia, i abans una sèrie de relats curts publicats a Astounding Magazine entre 1942 i 1950. Els relats són els següents:

La Fundació (1951), composta pels relats curts Els psicohistoriadors, Els enciclopedistes, Els alcaldes, Els comerciants i Els prínceps comerciants, escrits entre 1942 i 1951 i agrupats amb el títol de Fundació per a la seva publicació en forma de llibre.

La Fundació i l'Imperi (1952), que agrupa dos relats prèviament publicats a Astounding Science Fiction el 1945: El general (o també La mà morta) i El Mul.

Segona Fundació (1953), també composta per dos relats previs publicats a Astounding Science Fiction entre 1948 i 1950: La recerca del Mul i La recerca de la Fundació.

Aquests tres llibres formen l'anomenada Trilogia de la Fundació, que va obtenir un éxit aclaparador i que va ser guardonada amb un Premi Hugo, l'Òscar de la ciència ficció, a la millor sèrie de fantasia científica de tots els temps.

Posteriorment es va continuar la saga amb Els límits de la Fundació (1982) i Fundació i Terra (1986), i es van afegir dues precueles: Preludi a la Fundació (1988) i Cap a la Fundació (1993), aquesta ja una novel·la póstuma.

Ara donarem un cop d'ull a la història que explica l'Heptalogia en l'ordre cronológic intern.

Génesis de la Fundació:

Preludi a la Fundació

Ens trobem a l'època del govern de l'emperador Cleon I. L'Imperi Galàctic agonitza i Trantor, el planeta capital, es desestabilitza. Chetter Hummin, un periodista, busca l'ajuda d'un jove matemàtic, Hari Seldon, que ha ideat una forma de predir i dirigir la història humana, la psicohistòria, tècnica estadística que serà la base i la inspiració de tots el relats. La idea de Hummin és parar la caiguda o almenys minimitzar-la. Seldon no sap ni com posar-s'hi, al començament, però acabarà per trobar la inspiració i la manera de tirar endavant amb el projecte. I és clar, com que Hummin és en realitat una altra persona, amb molt de poder, i que realment el pot ajudar, hi ha esperança en aconseguir-lo.

Cap a la Fundació

Han passat molts anys, Seldon és ja un home gran i segueix afinant i perfeccionant com posar en marxa la recuperació de l'Imperi. S'adona que no es pot aturar la caiguda però sí que es pot recuperar un govern galàctic estable en només mil anys. Per aquesta raó crea la Fundació... i la Segona Fundació, i així comença l'anomenat Pla Seldon, el magne projecte ideat pel benefici de la Humanitat.

Jared Harris és un excel·lent Hari Seldon, ja de molta edat,
a la sèrie de TV Fundació

Hari Seldon és el protagonista indiscutible de tota la sèrie, presencialment només a les dues precueles i al relat Els psicohistoriadors (aquí ja un venerable ancià), però amb la seva mà i influència estenent-se a través dels segles (i de les novel·les) a fi d'ajudar als seus hereus intel·lectuals, que han estat enviats exiliats a Terminus, el planeta més allunyat del centre galàctic que han pogut trobar com a nucli del Segon Imperi.

Desenvolupament de la Fundació:

La Fundació

Assistim a l'establiment de la Fundació al planeta Terminus i els primers conflictes que amenacen la seva existència a la vegada que marquen el camí cap a la seva estabilitat. I coneixem els primers herois (desprès totalment mitificats pels seus descendents), Gaal Dornick, dels psicohistoriadors, Salvor Hardin, el primer alcalde de Terminus, i Hober Mallow, el poderós comerciant.

Alguns d'aquests personatges apareixen a la sèrie de televisió Fundació, però canviats de sexe, i hem de tenir en compte que, encara que basada en la trilogia, la sèrie no segueix la trama sinó que aprofita determinades idees i les desenvolupa de forma ben diferent als llibres. Alguns fanàtics de les novel·les fundacionals estan bastant enfadats (no els falta pas raó), però en realitat la història que s'han inventat els guionistes no està malament i té moments molt bons. S'ha de veure acceptant els canvis, no hi ha una altra opció si fa gràcia saber com és aquesta adaptació.

Els personatges a la sèrie de TV Fundació.
En mida gran, l'emperador Cleon (Lee Pace). Les tres dones són, de dalt a baix,
Gaal Dornick (Lou Llobell), Salvor Hardin (Leah Harvey) i
Eto Demerzel (Laura Birn). Darrera, Hari Seldon (Jared Harris)

La Fundació i l'Imperi

En la primera part, La mà morta o El general, la Fundació es troba amb el que queda de l'Imperi i s'enfronta als molt eficients dirigents que hi ha en aquells moments: l'emperador Cleon II i el seu general Bel Riose. El general Riose pagarà molt cara la seva honradesa i fama a l'exèrcit, i els corrents històrics el destruiran.

L'actor Ben Daniels dóna vida a l'exitòs, honrat i dissortat
general imperial Bel Riose

En la segona part, El Mul, l'aparició d'un mutant amb extraordinaris poders psíquics trencarà el Pla Seldon i estarà a punt d'acabar amb la Fundació. El Mul és un personatge captivador, i encara que un adversari de la Fundació, seguirem amb molt d'interès la seva història, com ja passa amb Bel Riose.

Representació d'El Mul, un personatge fascinant
encara que sigui un adversari de la Fundació

Segona Fundació

L'aparició del Mul ha portat a la Fundació a buscar el suport d'una mítica Segona Fundació que ningú no sap on està. A La recerca del Mul, és ell qui cerca desesperadament la Segona Fundació fins que finalment la troba... o bé és ella qui el troba a ell.

A La recerca de la Fundació, la Fundació comença a desconfiar de la Segona Fundació i la busca... per destruir-la. La Segona Fundació haurà de lluitar per la seva existència amb les armes que menys puguin perjudicar a uns i altres.

Apogeu de la Fundació:

Els límits de la Fundació té lloc cinc-cents anys després de Seldon, quan la Primera Fundació es creu en el seu màxim poder i lliure per apoderar-se ja de tota la Galàxia, mentre que la Segona Fundació, també ben assentada, vol impedir-ho a fi de respectar els terminis del Pla Seldon. Tots plegats s'hauran d'enfrontar a un perill que ningú hauria imaginat: Gaia, el planeta vivent. Aquí els protagonistes principals són Golan Trevize, de la Primera Fundació, i Stor Gendibal, de la Segona, ben acompanyats, això sí, per uns secundaris molt ben caracteritzats: els dirigents de les dues fundacions (Harla Branno, l'alcaldessa de Terminus, i el Primer Orador de la Segona Fundació, Quindor Shandess); els acompanyants de Trevize i Gendibal en el seu viatge, Janov Pelorat per una banda, i Sura Novi per l'altra. I és clar, especialment la jove Bliss, la cara visible d'un món sencer.

La jove Bliss en el planeta Gaia

A Fundació i Terra acompanyarem Trevize, Pelorat i Bliss en un llarg viatge per trobar un planeta ara totalment mític: la Terra. Recorreran mitja galàxia i trobaran el què ha quedat dels planetes espacials i també una colla de personatges cada cop més apassionants fins que... en fi, la darrera troballa és millor llegir-la al llibre.

Representació de Golan Trevize, amb vestit espacial, en una escena de
Fundació i Terra. Dibuix de Michael Whelan

Aquí s'acaben els relats de l'univers fundacional, almenys els que valen realment la pena, que són els que va escriure Asimov. En un proper post parlarem d'altres llibres d'Asimov que també estan molt bé.