divendres, 27 de maig de 2011

Camí del nou món



Avui l'agorà cremava, si més no metafòricament. La maquinària governamental ha avançat com una onada imparable. Possiblement només el temor a un suïcidi polític ha evitat una acció més contundent: enmig dels crits aïllats, dels grups de gent asseguda, de ninots que eren portats amunt i avall, de clavells, d'informadors vestits de taronja... es passejaven dotzenes de turistes de tots els colors fent anar la màquina de retratar a tort i a dret.

Durant més de cinc hores he sentit l'helicòpter suspès sobre el meu cap. Des del meu despatx no es veu la plaça. Hi he baixat una estona, a veure com anava tot, quin ambient hi havia. He ensopegat un moment de calma. Els carrers estaven tallats, es sentien algunes consignes, els antidisturbis s'estaven allà quiets, dempeus davant de grups de joves assentats a terra, que aixecaven les mans, o xiulaven...

He vist rostres decidits, esperançats, dubtosos, estranyats, indiferents o menyspreadors. I allà mateix m'he preguntat en què anirà a parar, tot això. En quin final pot tenir aquest pols entre David i Goliat.

Sóc una escèptica de les revolucions. Ho sento, però la meva confiança en l'animal humà és poca i l'experiència m'ha tornat cauta. És fantàstic que la gent alci el cap i digui prou. És dubtós el camí que tot plegat seguirà.

José Luis Sampedro afirmava fa pocs dies que un altre món, no és que sigui possible, sinó que és inevitable. La qüestió és si serà necessàriament millor, més just i més equilibrat que el nostre. Si us interessa la meva opinió sobre aquest tema podeu llegir el meu post sobre George Orwell


Ahir el govern serbi va entregar Ratko Mladic. Per als que vam viure la guerra de Bòsnia com un dol personal és una notícia destacada, però no bona ni esperançadora. Mladic ha estat canviat per un bitllet d'anada a la UE. Què se'n treurà del judici de Mladic? Ja veurem si quelcom podrà esborrar la vergonya d'una foto com aquesta. Ja veurem.

El brindis entre Mladic i Karremans

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada