Pregària

Hi ha una pregunta que alguns nens m’han fet sovint: quin és el teu animal preferit? La veritat és que no tinc ben bé “animal preferit”. Entre els domèstics tan m’agraden gossos com gats. Trobo preciosos els cavalls i m’encanta veure ramats de vaques pasturant tan tranquil•les. Quan als animals salvatges, tots són interessants: serps, lleons, taurons i balenes, goril•les i aufranys, voltors i papallones. Sí que tinc una certa debilitat pels cordats i un petit rebuig pels insectes, però en general, qualsevol animal pot ser objecte del meu interès o la meva curiositat en un moment donat. I evidentment, trobo que absolutament tots es mereixen el nostre respecte.

Ara bé, per raons que no vénen al cas, la família en general opina que el meu animal totèmic és la marmota. Tinc fins i tot una estupenda samarreta amb una simpàtica marmota retratada al davant, i el nom científic i una petita descripció a una de les mànigues. Quan la porto posada, tothom diu que m’identifico tan i tan. El cas és que també tinc samarretes amb flors, mussols, balenes, gats, gossos i guepards, i ningú no diu que m’hi assembli. Tots tenen una fixació amb la marmota.

La veritat és que són gracioses. L’amiga marmota alpina (Marmota marmota), com el seu nom indica procedeix dels Alps. Després de la Segona Guerra Mundial el govern francès va portar marmotes d’aquesta espècie als Pirineus per millorar-ne l’ecologia. L’animaló es va adaptar perfectament, i cap als anys setanta ja havien travessat la frontera (sense passaport i sense espai Schengen!). Si durant l’estiu us passegeu per les valls del Pirineu català us faran companyia els seus xiulets, i, si sou prudents i no feu sorolls innecessaris ni moviments bruscos, les podreu veure atrafegar-se amunt i avall mentre que una vigila. Si porteu prismàtics, millor. A l’hivern no cal que us molesteu: estan hibernant tan felices en els seus caus.

Suposo que puc estar contenta de que m’assimilin amb elles, podria ser pitjor. Devia ser per aquesta raó que em va fer gràcia veure el que ara us explicaré.

Fa amb prou feines quinze dies. Em trobava prenent un te ben calentó en un refugi dels Pirineus francesos. Tot i que era el mes d’agost, feia un fred que pelava. S'ha de dir que vam acompanyar el te d'un bon tall de pastís de nabius que estava deliciós.

Davant de la finestra s'estenia el bonic llac de Gaube. S'hi pot arribar fàcilment amb telesella, però nosaltres, muntanyencs de pro, vam pujar a peu pel caminet. No faltaria sinó! Tot plegat, un parell d'horetes entre anar i venir, més una altra hora per visitar les vores del llac. Després de l'esforç (he!) el te i el pastís venien molt de gust. Deixava vagar la meva mirada per les parets, plenes de mapes i fotografies, i vaig ensopegar amb un pòster que representava una marmota i en el que es llegia el text que segueix:

La prière de la marmotte

Ma douce nature
j’aimerais que chaque jour
soit soleil et chaleur.

Si tu peux me donner
nourriture en abondance,
et protection
contre mes ennemis du ciel,
je saurais donner
au promeneur le spectacle
de mes jeux sur l’herbe,
et de mes siestes au soleil.

Tu es ma demeure
et mon existence.

Je te respecte et te protège.


Em va encantar. Si això és el que pensa la marmota, doncs bé, tan de bo aquesta senzillesa i aquest amor cap al nostre entorn natural visquin sempre en el meu cor!

(Per si a algú li costa el francès, us deixo aquí una traducció lliure més o menys encertada. Si la voleu millorar, vosaltres mateixos. Jo personalment demanaria una mica més de fresca, que ja m’està bé, però què hi farem.)

La pregària de la marmota

La meva dolça natura:

A mi m’agradaria molt que tots els dies
fossin assolellats i fes calor.

Si tu ets capaç de concedir-me
aliment abundant i protecció
contra els meus enemics
que baixen des del cel,

jo sabré donar al caminant
l’espectacle dels meus jocs a l’herba
i les meves migdiades sota el sol.

Tu ets la meva llar
i en tu visc la meva existència.
Per això et respecto
i et protegeixo.