dimarts, 9 de febrer de 2010

Harris: bo per pensar, o bo per menjar?

Marvin Harris, antropòleg nord-americà, principal sustentador del “materialisme cultural”, autor de llibres originals i provocatius, no va ser sempre ben acceptat pels seus col•legues possiblement degut a l’èxit que les seves obres tenien entre el públic general. L’estigma de “divulgador” pesa massa sobre la reputació d’un científic. Se li ha retret que de vegades es deixava emportar més per la intuïció que per una investigació sòlida, i que les seves conclusions eren precipitades. Però, per a algú com jo, una lectora interessada però no entesa, els seus llibres han estat, tots ells, autèntics descobriments.

La seva visió allunyada de l’etnocentrisme cultural d’Occident, les seves propostes desmitificadores, el seu pensament agosarat, a més d’un estil clar i fins i tot d’un cert humorisme, donen als seus llibres un perfum de “tornar a pensar”. Voleu canviar el vostre punt de vista? Sentiu que el que sabem de nosaltres i dels altres està llastrat per segles de supòsits no fonamentats sinó en clixés, en prejudicis? Què tal un llibre de Harris per aclarir les idees?

I ja posats, què tal si fem una nova ullada als nostres costums alimentaris i de passada als d’altres cultures? Prepareu l’estómac i llegiu Bueno para Comer (Good to Eat, 1985). Aquell que pensi que no hi ha per fer tants escarafalls per menjar gos o xinxes es divertirà, el que li faci mania pensar en un bistec mig cru potser s’escandalitzarà, qui cregui que l’antropofàgia és cosa de salvatges incivilitzats i nàufrags es portarà una bona sorpresa. De passada, a veure què n’opineu, dels arguments de Harris per explicar la raó del porc abominable i de la vaca sagrada, i després mireu de classificar-vos: sou lactòfils o lactòfobs? N’esteu ben segurs? Mireu que bona part de la Humanitat és lactòfoba i ni tan sols ho sap!

En paraules del mateix Harris:

“Els éssers humans (...) mengem i païm tota classe de coses, des de secrecions ràncies de glàndules mamàries a fongs o pedres (o si preferiu els eufemismes, formatge, xampinyons i sal) (...) Així i tot, moltes substàncies que els humans no mengen són perfectament comestibles des d’un punt de vista biològic. Ho demostra clarament el fet que algunes societats mengin i fins i tot trobin deliciosos aliments que altres societats, en altres parts del món, menyspreen i abominen. (...) Podem estar segurs de que en la definició del que és apte pel consum intervé quelcom més que la pura fisiologia de la digestió. Aquest quelcom són les tradicions gastronòmiques de cada poble, la seva cultura alimentària.(...) Per què són tan diferents els hàbits alimentaris dels éssers humans? Poden els antropòlegs explicar per què apareixen determinades preferències i evitacions alimentàries en unes cultures i no en d’altres? Crec que sí.”

Harris, Marvin, Bueno para comer (Alianza Editorial LB 1490, 1995) capítol 1.

Bon profit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada