Que no ens deixèssim pas Bach (J.S., és clar)

 

Retrat de J.S. Bach cap al 1723, als 38 anys, època
en què va composar el Magnificat

Seria un escàndol que amb tots els músics que estan apareixent de mica en mica en aquest blog, ens deixèssim ni més ni menys que a Bach (Johann Sebastian, és clar), el primus inter pares dels músics clàssics occidentals.

La vida de Bach és la d'un músic extraordinari i molt dotat però amb una carrera limitada pels costums i la societat del seu temps, que consideraven els músics una mena de criats o més aviat servents d'una certa categoria però amb ben pocs drets i moltes obligacions. A més, qui realment en va treure partit de fama i carrera van ser alguns dels seus fills. Ara ho comentem.

Johann Sebastian Bach va néixer l'any 1685 a Eisenach i va morir el 1750 a Leipzig. Venia d'una notable família de músics, potser una de les més prodigioses de la història de la música occidental per la gran quantitat d'excel·lents professionals que va donar. Es va casar dos cops i va tenir vint fills, d'entre els quals els també músics reconeguts Wilhelm Friedemann (1710-1784), Carl Phillip Emmanuel (1714-1788) i Johann Christian (1735-1782). 

Wilhelm va ser el primer fill baró i es diu que el més dotat, tot i que el seu caràcter complex i el ressentiment pel segon matrimoni del seu pare (fet que els va allunyar), van marcar una carrera erràtica i una vida plena de dificultats financeres.

Carl Phillip Emmanuel es va graduar com a advocat però va decidir dedicar-se a la música, i val a dir que va ser un músic molt exitós i un dels millors clavecinistes del seu temps. Va treballar a la cort de Frederic II de Prússia on va arribar al càrrec de músic de cambra.Va ser conegut com "el Bach d'Hamburg".

Johann Christian va ser un dels darrers fills de Bach. Va fer una importantíssima carrera a Anglaterra, per la qual cosa se'l coneix com "el Bach de Londres".

I en aquest context entenem que Johann Sebastian era simplement "el vell Bach", és a dir, el pare dels músics de moda, dels músics famosos. Se'l coneixia d'oïdes com un gran intèrpret de clave i d'orgue, però poca cosa més. Les seves composicions van quedar enterrades en l'ombra i durant la segona meitat del segle XVIII la seva figura va ser totalment opacada.

Però cap a l'any 1821 Félix Mendelssohn va descubrir accidentalment (o això diu la llegenda) una gran quantitat de partitures originals amagades en un altell i va quedar enlluernat. Va portar a terme una recerca intensiva i finalment, l'11 de març de 1829, Mendelssohn va dirigir en un concert públic la Passió segons Sant Mateu, que se sentia per primer cop des de 1750. ¡Gairebé 80 anys d'oblit! Johann Sebastian va ser reconegut i progressivament es va fer amb un lloc indiscutit en el cim de la música barroca i occidental, i va passar pel davant dels seus fills.

La seva obra és extensíssima, i produïda en bona part en mig de greus dificultats econòmiques i personals. Va ser un treballador incansable, que vivia per i per a la música. És molt difícil triar alguna obra, però el seu Magnificat és a la vegada preciós i senzill, de molt bona assimilació. Aquí us el deixo en una versió encantadora, on el director, un entregat Ton Koopman, es permet acompanyar personalment a l'orgue en alguns moments, com un autèntic músic barroc!

Johann Sebastian Bach - Magnificat. Ton Koopman. Amsterdam Baroque Ensemble 

Gaudiu d'aquesta peça meravellosa. Feliç Any Nou 2025!