dijous, 20 de gener del 2011

Aventures

Robert Babboni. La màgia de la lectura

Vull viure precioses aventures (d'un personatge de Disney).

Ens esperaven inimaginables aventures (d'una supervivent de camps de concentració).

Jo pensava que els personatges de les llegendes sortien a buscar aventures perquè volien tenir-les i els semblaven excitants, com un joc; però a les millors històries, els protagonistes es troben de cop i volta dins de l’aventura (...). Després només es recorda i es parla d’aquells que segueixen l'aventura fins a la fi, que no abandonen, encara que les seves aventures no sempre acabin bé (d’un personatge d’una novel•la d’aventures).

Les aventures són aquelles coses emocionants que els passen a d'altres persones i que és molt divertir escoltar com te les expliquen, ben arrepapat a la teva butaca, al costat d'un bon foc (d'algú amb "sentit pràctic").

Una aventura és viatjar fins el centre de la terra, fer de politzó i viure un motí, anar a rescatar uns nàufrags perduts darrera la banquisa, recórrer les coves de l’Antàrtida, desxifrar un laberint misteriós, treure l’entrellat de les maleses d’un gos fantasmagòric, reinventar la història, lluitar contra els dolents i protegir els dèbils, buscar les traces d’un llibre i d’un autor, anar a recuperar el tresor robat per un drac, o per uns pirates, ajudar un amic que es troba en un destret i trobar-se una sorpresa, navegar en un balener darrere l’obsessió d’un altre, anar a buscar-se a un mateix més enllà de l'òrbita de Saturn, sobreviure en un país estrany...

Una aventura és intentar un nou repte professional, començar una nova pràctica artística o esportiva, esforçar-te a criar correctament un fill, tenir correspondència amb un desconegut, provar una recepta original o exòtica...

Una aventura és buscar-te a tu mateix enmig del tràfec de la vida, obrir-te a una nova consciència, créixer, atrevir-te a pensar d’una altra manera, a veure les coses des de més d’un punt de vista, entendre la diferència, estimar...

Una aventura és saber que ets feliç encara que et trobis enmig de la tempesta. Són anys d’aprenentatge, i no s’acaben mai. Cada dia porta un nou repte.

La millor, l’autèntica aventura, és viure: gaudir, plorar, enyorar, participar. I no tenir por de sentir tristesa i dolor, ni encongir-se davant el plaer i el triomf. Experimentar, acollir, reflexionar. Quan un heroi torna d’una aventura, és més fort, coneix els seus límits i els seus punts forts i dèbils. No hi ha més gran aventura que haver viscut en plenitud.

Aquí estan les meves aventures preferides. Poseu vosaltres mateixos les que us agradin més!


Viatge al centre de la Terra
(Voyage au centre de la Terre, Jules Verne, 1864)


Les aventures d'Arthur Gordom Pym
(The narrative of Arthur Gordon Pym of Nantucket, Edgar Allan Poe, 1838)

L’esfinx dels gels
(Le sphinx des glaces, Jules Verne, 1897)

A les muntanyes de la bogeria
(At the Mountains of Madness, Howard Phillips Lovecraft, 1936)

El nom de la rosa
(Il nome della rosa, Umberto Eco, 1980)

El gos dels Baskerville
(The Hound of the Baskervilles, Arthur Conan Doyle, 1902)

El pèndol de Foucault
(Il pendolo di Foucault, Umberto Eco, 1988)

Els tres mosqueters
(Les Trois Mousquetaires, Alexandre Dumas, 1844)

El club Dumas
(El club Dumas o La sombra de Richelieu, Arturo Pérez-Reverte, 1993)

El hòbbit
(The Hobbit, John Ronald Reuel Tolkien, 1937)

L’illa del tresor
(The Sea Cook, or Treasure Island, Robert Louis Stevenson, 1883).

L’extraordinari cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde
(Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde, Robert Louis Stevenson, 1886)

Moby Dick
(Herman Melville, 1851)

2001, una odissea a l'espai
(2001: A space Odyssey, Arhur C. Clarke, 1948)

El viatger
(The Journeyer, Gary Jennings, 2006)


I també, per a mi,

ascendir el K2!

1 comentari:

  1. Hola Isabel,

    Te iba leyendo y antes de llegar a la mitad ya sabia lo que queria comentar, pero tu misma lo dices mas adelante. Para mi todos somos aventureros y héroes de nuestra propia vida, si seguimos los impulsos del corazón, rompemos las barreras de la mente donde anida el ego, y entonces cualquiera puede considerarse un James Bond, con la unica particularidad que solo el 50% de las veces la jugada sale bien, existe otro 50% donde se sufre de inexperiencia, pero todo cuenta. Igual avanzas cuando pierdes que cuando ganas, solamente perdemos verdaderamente algo cuando nos dejamos gobernar por el miedo y nos quedamos mirando, contando excusas que empiezan por no. La vida es para vivirla y vivida es una gran aventura.

    Un abrazo.

    ResponElimina