Simfonia dels psalms o com estimar (més) Stravinsky

 

Ígor Fiódorovich Stravinsky en el seu primer
període musical (Període rus)

Ígor Stravinsky (1882-1971) és potser un dels músics més importants i influents de la primera meitat del segle XX. I sense discussió un dels més genials. Home intel·ligentíssim, dominava totalment les tècniques compositives de tots els estils, i tenia un coneixement enciclopèdic de la música tant en la seva vertent teòrico-científica com artística. El seu llibre Poètica musical és una autèntica joia pels amants de la música en totes les seves manifestacions.

És clar que té obres famossíssimes i molt divulgades que podrien servir per il·lustrar la seva forma de composar i la seva visió, però jo us vull parlar d'una composició que trobo meravellosa i que, encara que prou coneguda, no és que sigui la més popular: la Simfonia dels psalms (Symphonie des Psaumes), escrita l'any 1930, en l'anomenat període neoclàssic del compositor. Es tracta d'una obra profondament espiritual, en la que sembla que connectem directament amb l'ànima del seu autor.

Els psalms inclosos són tres: psalm 38, Exaudi orationem meam; psalm 39, Expectans expectavi domine; i el psalm 150, Laudate dominum, i es refereixen a les virtuts teologals de l'amor, l'esperança i la fe (ordre invertit respecte al tradicional). El text és el llatí de la Bíblia Vulgata. És curiós que el primer psalm o moviment dura tres minuts, el segon sis, i el tercer dotze. 

L'obra està escrita per a una orquestra primordialment de vents, harpa, piano i percussió, sense violins ni violes, i per coral a quatre veus mixtes sense solistes. Stravinsky volia que la veu més aguda fos interpretada per veus blanques (nens), però jo la vaig cantar com a soprano en el seu moment, i és una versió que han seguit molts directors (la que us poso al final ho és), tot i que diuen que amb veus blanques és encara més impressionant.

Detall del Pantocrator de Sant Climent de Taüll

I he d'explicar que el meu primer contacte amb aquesta Simfonia va ser assebentar-me que l'hauria de cantar, amb els meus companys, en un festival de música religiosa. En aquells moments no va ser una bona notícia. Quan van començar els assaigs, els membres de la coral estàvem, val a dir, una mica espantats. Desprès de Mozart, Händel, Bach, Haydn i similars, Stravinsky ens impressionava de no dir. Un cop d'ull a la partitura i la sensació que no ens en sortiriem va ser tot u. Però vam tenir la gran sort de disposar d'un magnífic preparador. Si no recordo malament era anglès i es deia Simon Johnson, devia de ser cap a l'any 1980 o 1982, més o menys. Suposo que les nostres cares li van di prou com d'angoixats estàvem alguns, i com de disconformes estàven els altres.

Johnson en cap moment ens va provar de vendre ni l'obra ni el compositor, sinó que ens va fer un comentari que he recordat per sempre i que em va fer entrar en aquesta composició amb gran facilitat. Ens va parlar de pintura. De les precioses pintures gótiques, de l'harmoniós renaixement, de l'impressionant barroc, i fins i tot del formal neoclassicisme i l'eròtic rococó... i que el que nosaltres havíem cantat fins aleshores era això, aquestes formes dolces, aquests colors ben matitzats, aquestes perspectives perfectes. 

Perspectiva de San Climent de Taüll

Però ara ens tocava cambiar totalment i cantar el romànic. Ens va fer visualitzar les pintures de Taüll, hieràtiques, amb aquells ulls enormement oberts i les postures rígides. Els colors, intensos, preciosos, tremendament contrastats, gairebé purs. I ho vam entendre. Estem cantant romànic! I us asseguro que va funcionar. I mira que he estimat desprès aquesta Simfonia dels psalms! Vam acabar gaudint tots, i no pas poc, d'aquesta obra magnífica. I si no la coneixeu, penseu en aquella religiositat, en aquella estètica, en les formes pures de la música, de la pintura, de les construccions amb les seves verticalitats i els seus arcs de mig punt, i entrareu en aquest món antic, potser primitiu, o potser només diferent, i estimareu aquesta peça i, és clar, Stravinsky.

Va anar bé, el concert? I tant! Vam gaudir de forma extraordinària, vam entrar dintre el món tancat i secret d'un músic incomparable. I encara que potser no tot el públic ho va saber apreciar (em va semblar que hi havia més d'un que no esperava pas això, de nosaltres), realment no va tenir importància. 

Us deixo doncs aquesta versió, que trobo magnífica, dirigida per Lorin Maazel. 

Simfonia dels Psalms. Stravinsky

Entreu en una altra dimensió de la música de caire religiós, val la pena!

Stravinsky en el seu període neoclássic, època de la
Simfonia dels Psalms