Les "obres menors" que no ho són tant: La Trama

Vet aquí una altra d'aquestes pel·lícules que es consideren menors, allunyades de la suposada grandesa d'obres anomenades "mestres" amb més o menys encert. Realment, això no és Els ocells ni Vertigen ni Rebeca, però sí una cinta, no ja entretinguda, sinó divertidíssima -humor negre, és clar-, farcida d'enganys, dobles identitats, nens perduts, mentides, segrestaments, intents d'homicidi, fantasmes, taxistes, joiers, facinerosos de pega, espiritistes de mig pèl... fins i tot la doble vida d'un capellà (aquesta és fàcil que s'escapi si no s'està ben atent a les trampes del director).

Contrasta totalment amb Topaz (en parlem aquí) en nombrosos aspectes:

A Topaz teníem un argument que abasta governs i afecta milions de persones, per no dir tot el planeta. Aquí, com el seu títol indica, es tracta d'un Afer de família, que així podríem traduir Family Plot.

Topaz és una pel·lícula crua i desencantada, amb un ambient trist, i deixa un regust amarg. Mostra la vida com un seguit d'incerteses, i com les persones del carrer estem a mercè de poders que no podem controlar. A La trama, encara que la història no deixa de ser el relat de la trobada entre uns aprofitats i un delinqüents, la visió és en general optimista: l'enginy, el valor i fins i tot una certa murrieria poden fer-nos anar endavant i el bé, al final, obté la seva recompensa. El final de la cinta ens deixa amb un somriure còmplice i la sensació d'haver estat els testimonis d'una bona entremaliadura.

A Topaz apareixen gran nombre de personatges i tots significatius, aquí en tenim només quatre de principals (dues parelles) i tres secundaris (una altra parella i una anciana), a més, és clar, del que podríem anomenar "extres amb text", que en són uns quants. Veiem qui són els personatges destacables:

Els quatre protagonistes: Blanche, George, Fran i Arthur.

Blanche Tyler (Barbara Harris) i el seu promès, George Lumley (Bruce Dern), són una parella molt enamorada però ben curta de diners. Ell és un actor a l'atur que treballa de taxista -sense matar-s'hi gaire- i més llest i resolutiu del que sembla al començament. Ella, una vident i mèdium de pa sucat amb oli, xerraire, cobdiciosa i ensibornadora, sempre està a punt per enredar alguna vella amb històries del més enllà i treure-li els quartos. I compte, que aquests són els bons!

Després tenim a Fran (Karen Black) i la seva parella, Arthur Adamson (William Devane), la desorientada i el dolent. Ella n'està ben penjada, d'ell, i es deixa manipular en tot i per tot. Àvida d'aventures i emocions acaba caient en el delicte. Ell és una mala peça de cap a peus tot i que posseeix una personalitat magnètica i una aguda intel·ligència.

I ens queden els secundaris: Julia Rainbird (Cathleen Nesbitt), l'anciana milionària que engega tota la trama; Maloney (Ed Lauter), un malfactor de via estreta amb molta mala sort a la vida, i finalment la seva esposa (Katherine Helmond), dissortada i temorenca.

Quant a les actuacions, totes són excel·lents, des de l'eixelebrada Blanche que compon Barbara Harris a la fascinant Fran (una meravellosa Karen Black); de la bonhomia de George (el magnífic Bruce Dern, amb un treball molt simpàtic) al retorçat geni d'Arthur, paper de lluïment per a William Devane, que en fa una creació.

Els secundaris, també magnífics, des de l'esnobisme i l'angoixa de la senyora Rainbird, a l'aire canallesc de Maloney i la sensació de desemparament de la seva dona. 

De peu, Karen Black i Barbara Harris. Asseguts, William Devane, Alfred Hitchcock i Bruce Dern

Escenes destacables:

La que comença amb l'encreuament de les dues parelles, que es troben per primer cop sense saber-ho, quan Fran travessa el carrer davant del taxi de George. Està molt ben rodada, amb un pla zenital molt interessant, i és molt intrigant, sobre tot perquè no entens què té a veure el que seguirà amb tot el que ja ha passat. De forma simbòlica, aquest encreuament representa la trama o entramat que anirem desentrellant de mica en mica.

L'espera interminable al bar de carretera, amb un consum de cerveses que déu n'hi do.

El descens del cotxe sense frens per la carretera de muntanya, amb la lluita de George i el descontrol de Blanche. Humor negre total.

L'escena del cementiri, amb un altre pla zenital i un altre encreuament, el de George amb la senyora Maloney.

El segrestament del bisbe davant els nassos de tothom, inclòs un desconcertat George.

Els canvis d'aspecte de Fran, que ens parlen del joc d'aparences de tota la pel·lícula.

En resum: Per a ser la cinta de comiat del mestre, i el final de la seva carrera, n'hi ha molts que diuen que és molt fluixa. Jo li dono un excel·lent i un aplaudiment; és un gran comiat, una pel·lícula per gaudir, simplement. Cinema pur. La darrera picada d'ullet d'un director inclassificable.

Cathleen Nesbitt i Barbara Harris

Fitxa:

Pel·lícula: La trama

Títol original: Family Plot

Títol en castellà: La trama o Trama macabra (en alguns països)

Basada en: La novel·la de Victor Canning The Rainbird Pattern (1972)

Génere: Suspens i crònica negra

País: USA

Idioma original: Anglès nord-americà

Any d'estrena: 1976

Música: John Williams

Director: Alfred Hitchcock

Intèrprets principals: Karen Black, Bruce Dern, William Devane, Barbara Harris (els quatre protagonistes), molt ben acompanyats pels excel·lents secundaris Katherine Helmond, Ed Lauter i Cathleen Nesbitt.

Ed Lauter i Katherine Helmond

I la música?

John Williams ens deixa una partitura gairebé màgica, molt descriptiva, d'on podem destacar el tema eteri de les sessions d'espiritisme, el dolç tema de Blanche, l'enigmàtic de Fran, i el principal de la pel·lícula, airós i optimista. El podeu gaudir en aquest enllaç:

Banda sonora de La Trama (Family Plot)