Petits miracles: La caça de l'Octubre Roig

Sean Connery i Sam Neill a l'escena inicial

 

 Alguns cops, es reuneixen diversos artistes, professionals i tècnics provant de fer una obra, la que sigui, amb una certa entitat, i els queda un autèntic xurro, el que podríem anomenar "un petit (o gran) desastre". En canvi, en un moment donat, d'una obra inicialment sense excessiu relleu es pot obtenir una peça molt millor del que s'esperava degut a una confluència de talents que arriba a produir el que podriem anomenar "un petit miracle".

Aquest és el cas de la pel·lícula que avui ens ocupa (La caça de l'Octubre Roig, John McTiernan, 1990) que podem considerar un d'aquests "petits miracles". Està basada en la novela The Hund of the Red October de Tom Clancy, publicada en castellà com La caza del Octubre Rojo o en algunes edicions com La caza del submarino ruso. No l'he llegida, però després de veure aquest film, prefereixo abstenir-me, ja que alguns cops (pocs, però n'hi ha) els guions arriben a superar el text original, i potser ens trobem davant d'aquest cas.

Comencem, doncs, per un tema interessant basat lliurement en un parell d'esdeveniments reals, seguim amb un guió del mateix Tom Clancy i de Donald E. Stewart, continuem per una producció molt acurada, una fotografia impecable obra de Jan de Bont, una direcció inspiradíssima de John McTiernan, una música simplement meravellosa de Basil Poledouris i un grup d'actors alguns dels quals (no tots, ai) estan en absolut estat de gràcia, i ens trobarem amb una cinta èpica, inoblidable, que es pot revisar un i cent cops sense cansar-se.

Dels actors hem de destacar, sens dubte, a Sean Connery com a Marko Aleksandrovich Ramius, el capità del submarí atòmic soviètic Octubre Roig; a Sam Neill com el seu segon oficial, Vasily Borodin; a Tim Curry com el metge, Yevgeniy Petrov; a Stellan Skarsgard com a Viktor Tupolev, el capità de l'altre submarí soviètic en dansa, el Konovalov; i a Scott Glenn com el comandant Bart Mancuso de l'USS Dallas.

Sean Connery, Alec Baldwin i Scott Glenn

La resta, estan correctes, res a dir. És una pel·lícula majoritàriament coral, hi participen molts personatges, molts d'ells en vaixells i submarins nord-americans. I encara que teòricament el protagonista és l'agent de la CIA Jack Ryan (interpretat per Alec Baldwin), el seu paper queda molt desdibuixat al costat dels gegants que es busquen, es troben, es despisten i s'enganyen per sota les gèlides aigües de l'Oceà Glacial Àrtic.

Un apunt apart per la música de Poledouris. L'Himne de l'Octubre Roig, que us deixo aquí, és tan emotiu que capta tota l'atenció del públic i l'adreça cap aquests oficials de lleialtats dubtoses, cap aquests mariners que simplement segueixen ordres, cap aquests estrategues immersos en una partida d'escacs on la mort espera el qui perdi la serenitat: les tripulacions de l'Octubre Roig i el Konovalov. És per a ells que el cor canta amb tot el sentiment l'amor a la pròpia terra... i al mar.

Stellan Skarsgard comandant el Konovalov

Especial atenció a l'escena inicial, tot un encert de muntatge.

Fallades? Sí, unes quantes: ens trobem al final de la Guerra Freda i els russos han de ser ridiculitzats, els americans han de quedar com "els bons"... És qüestió de no fer cas i gaudir d'una cinta realment fantàstica.

Doncs aquí el teniu: Himne de l'Octubre Roig, de Basil Poledouris, en un estil potent que evoca el dels cors de l'exèrcit rus. Escolteu-lo amb l'atenció que es mereix.

Himne de l'Octubre Roig (La caça de l'Octubre Roig)

I ja que n'he parlat, que no em deixi la preciosa escena inicial:

Escena inicial

Fitxa:

Pel·lícula: La caça de l'Octubre Roig

Títol original: The Hunt for Red October

Títol en castellà: La caza del Octubre Rojo

Génere: Suspens, aventures, submarins

País: USA

Idioma original: Anglès nord-americà i rus

Any d'estrena: 1990

Música: Basil Poledouris

Director: John McTiernan

Intèrprets principals: Alec Baldwin, Sean Connery, Tim Curry, Scott Glenn, Sam Neill, Stellan Skarsgard