El que necessites —no— és amor (romàntic) (I)

 

Il·lustracions d'amor de Zac Retz.
Extret de https://genial.guru/inspiracion-pareja/15-ilustraciones-que-te-contaran-todo-acerca-del-amor-y-el-romance-22305/

En aquesta época de l'any és gairebé impossible no sentir la parauleta amor en un o altre context. Ja sigui pels esgarrifosos anuncis de productes per Sant Valentí com pels comentaris d'uns i altres:

—Aviat serà el dia dels enamorats

—Qui són, aquests?

—Tu i jo, sense anar més lluny

—Ha, ha, ha, ha, ha, ha.....

—Ei, avui és el dia dels Enamorats (així, amb majúscula, i amb veu insinuantment intencionada)

—OK, els truques i els felicites (to distant i rialler, Maitena dixit).

I així fins avorrir. I molt. Fins fer agafar mania a la parauleta amor.

Però l'amor no és pas regalar uns bombonets o un coixí vermell (ep, que no és cap pecat, si es fa), l'amor no esgota el seu significat en aquests afers romàntics. Un cop, fa molts anys, vaig llegir en algun lloc que l'amor romàntic és un paràsit, una imitació barata, una falsedat i un engany. Qui ho va escriure, apart que estiguès potser tip i cuit d'anuncis de Sant Valentí, no deixava de tenir raó, i molta.

Fa ja més de déu anys vaig publicar alguns petits articles en aquesta pàgina (podeu cercar l'etiqueta amor a la llista) i en una d'elles vaig incloure el famós text sobre l'amor que es troba a l'anomenada Carta als cristians de Corint, atribuït a Pau de Tars. En ella ens expliquen com és l'amor:

"Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident.

Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.

Si repartís tots els meus béns als pobres (...) i tingués així un motiu de glòria, pero no estimés, de res no em serviria.

L'amor és pacient, és bondadós, no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat.

Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta (...)"

Vaja, tot el contrari de l'amor romàntic: exigent, gelós, competitiu, agressiu... És clar, qui no ha conegut l'amor se suposa que s'ha de conformar amb aquest succedani procedent directament del desig sexual, i esperar, com qui espera el manà o la Parusia, que d'aquesta col·lecció de reaccions hormonals neixi quelcom més consistent, directament del no res, sense haver de construir la més mínima cosa.

No passa res, per deixar-se emportar per l'instint sexual, mentre no es faci mal a ningú. El que ja comença a fer pudor és aquesta confusió (mal) intencionada entre l'amor i el desig. Aquest engany està fent molt de mal a molts jovenets i jovenetes que viuen en la falsa esperança de trobar la mitja taronja, el príncep blau o, ja posats, el/la millor amic/ga, una altre concepte més fals que una foto selfie d'un home de les cavernes de bracet amb un tigre de dents de sabre.

Si mireu la il·lustració que encapçala aquest post vereu una imatge realment tendre, no romàntica. L'amor no és exclusivista, expandeix l'interés per allò que ens és comú. Ja siguin gats, aficions o projectes, l'amor els transfigurarà i els convertirà en quelcom molt millor.

Jo, que soc molt aficionada al cinema, he de dir que detesto cordialment les películes romàntiques. En general, els tinc tírria. Però...

Peró com en tot, en mig de la brossa es troben les perles, i m'he divertit, i no poc, fent una llista de les que considero "les millors películes d'amor". Ep, no romàntiques, tot i que alguna es colarà, és clar.

Així, d'un primer cop d'ull, n'he trobat gairebé quaranta! I això que darrerament no gasto gaire en anar al cine. Hi ha de tot, drama, comèdia, bogeria i romanticisme.

Doncs en un proper post començarem la repassada. 

Com sempre, espero que us agradarà!