Konrad Lorenz, zoòleg, metge, un dels pares fundadors de l’etologia, Premi Nobel de Medicina i Psicologia el 1973 (compartit amb Karl von Frisch i Nikolaas Tinbergen) “pels seus descobriments sobre la organització i expressió de models de comportaments individual i social en l’etologia”.
La seva obra va arribar al gran públic a partir
de la difusió del seu primer llibre: Hablaba con las bestias, los peces y los pájaros. El
anillo de Salomón (Er redete mit dem Vieh, den Voegeln und den Fischen,
1949-1952).
És el primer text de Lorenz que vaig llegir i, si us agraden
els animals, us el recomano calorosament. Es tracta d’una obra deliciosa. Amb
això no vull dir que sigui quelcom semblant al guió de Bambi. Lorenz és un observador minuciós, precís, objectiu. Considera
el món animal fascinant per ell mateix, sense afegitons sentimentals que li són
estranys.
“No intento humanitzar als animals (...) No projecto característiques
humanes en l’animal; ans al contrari, evidencio la quantitat d’herència
d’origen animal que persisteix encara en la humanitat”
Les intrigues amoroses d’uns peixos sorprenents, la història
de la graula Choc, el naixement i primera infantesa de la legendària Martina, les consideracions de Lorenz sobre les diferències de
comportament entre gossos segons la proporció de sang xacal o de llop, la
compassió envers els animals, com escollir una mascota... tants i tants temes
d’interès per als qui estimem els nostres companys de planeta. I tot plegat
acompanyat de les aventures i desventures d’un observador de camp, investigador
feliç d’una ciència jove: l’etologia.
No us perdeu el capítol “La moral y las armas” sobre
l’agressivitat, les inhibicions, i especialment els enganyosos conceptes de
“bondat” i “maldat” entre els animals.
Algunes tesis de Lorenz no han estat generalment acceptades.
Si us interessa el tema, hi ha una petita introducció a
Las tesis más controvertidas de
Konrad Lorenz
Teories i detractors a part, Lorenz ha significat per a mi el
model d’un home profondament arrelat a la seva terra i a la Natura, i mestre de
com observar els animals sense prejutjar, sense antropomorfizar. Mestre, sobre
tot, de la curiositat innocent d’aquell que mai no dóna res per sabut, que
manté la seva ment fresca, preparada per a gaudir de la meravella, i a més,
aprendre’n.
I per finalitzar el post, us deixo amb aquesta curiosa
definició del que per a Lorenz significava l’etologia:
“Pot qualificar-se d’afortunada una ciència en la que la part essencial de
la investigació consisteix en córrer enjogassat per la vora del Danubi i
banyar-s’hi, lliure i nu, acompanyat d’un ramat d’oques silvestres”.
I tant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada