.jpg) |
| Mússorgsky el 1876, dos anys després de composar Els quadres d'una exposició |
Modest Petróvitx Mússorgsky (1839-1881) va ser un notable compositor rus de l'època romàntica que s'adscriu a l'anomenat Grup dels Cinc (Balàkirev, Borodin, Cui, Mússorgsky i Rimski-Kórsakoff). Encara que li faltava tècnica compositiva, era un excel·lent pianista i un músic sensible, intuïtiu i amb molta imaginació. Es va inspirar especialment en la història i el folklore rus, en els contes i les llegendes que havia estimat des de nen.
Degut a les seves mancances a l'hora d'instrumentar les obres, el seus companys, especialment Rimski-Kórsakoff, les hi revisaven, i la majoria s'han donat a conèixer en aquestes versions. Un cas ben conegut és la seva suite Els quadres d'una exposició (1874), de la qual existeixen diverses instrumentacions, essent la més divulgada la que va fer el compositor francès Maurice Ravel l'any 1922.
La vida de Mússorgsky va ser molt complicada, en part degut a la seva gran sensibilitat. Per tradició familiar es va veure obligat a entrar a l'exèrcit i la vida brutal a què va estar sotmès li va provocar la caiguda en l'alcoholisme (sembla mentida, però a l'escola militar estava ben vist que els cadets s'emborratxessin sense aturador). Mai no es va recuperar, i tot i que es tractava d'una persona educada, pulcra, elegant i fins i tot aristocràtica, va anar caient poc a poc en un trist estat de decadència. En deixar l'exèrcit amb prou feines si es podia mantenir, i sobrevivia gràcies a feines que els seus bons amics i amigues li proporcionaven. Va acabar la seva vida encara molt jove i en un estat físic deplorable.
 |
| Mússorgsky l'any 1881, poques setmanes abans de la seva mort |
Els quadres d'una exposició és potser l'obra més coneguda de Mússorgsky a occident i a nivell popular. Es tracta de música descriptiva i és fàcilment assimilable per tot tipus de públics, cosa que explica la seva fama i gran divulgació. Hem de tenir en compte, però, que s'ha interpretat majoritàriament en les seves versions orquestrades, i l'obra original amb prou feines es coneix... o almenys no ha estat difosa de forma regular fins fa ben poc.
Vaig sentir la partitura original per piano ja fa molts anys i em va impressionar per la seva gran expressivitat, ara divertida i entremaliada, ara solemne, ara tètrica, jugant amb les diferents textures sonores del teclat com un autèntic mestre. Us deixo aquí una de les millors interpretacions que he sentit, la del pianista letó radicat a Xile Armands Abols. Abols mostra una digitació exquisida, un total domini de la força de canell i gran sensibilitat interpretativa. Estic segura que gaudireu amb la seva visió d'aquesta obra.
Versió original de l'obra. Pianista, Armands Abols
Per poder-la seguir amb aprofitament serà bo explicar de què va: Mússorgsky tenia un bon amic, l'arquitecte Viktor Hartmann, que va morir prematurament l'any 1873. Com a record del seu company, va decidir descriure amb música (en estil programàtic) la darrera exposició de pintures i dibuixos de Hartmann. Heu de pensar que no es tracta de grans obres mestres, sinó d'apunts, estudis i esquemes molt variats. Mússorgsky ens proposa un tema inicial, la Promenade, que descriu la passejada dels visitants de l'exposició. Us heu d'imaginar que entreu a la sala on estan penjats i aneu d'un quadre a l'altre; de vegades us entreteniu parlant, i altres cops passeu de forma immediata (potser fins i tot travessant la sala), bruscament, cap a una obra que us crida l'atenció.
La distribució és la següent:
Inici: Promenade. Es tracta de la passejada entre quadres.
El Gnom. Veurem un trencanous en forma de gnom; la música ens suggereix com el gnom camina i balla sobre les seves cametes tortes.
Promenade.
El vell castell. Aquí apareix un castell de l'Edat Mitjana i un trovador al peu d'una finestra.
Promenade.
Tulleries. Sentirem el xivarri dels jocs d'infants al jardí parisenc de les Tulleries.
Bydlo. Una pesada carreta de bous polonesa (bydlo) es mou lentament. Primer s'acosta i després s'allunya, les rodes ben marcades sobre el fang.
Promenade.
El ball dels pollets al cascaró. Descriu un apunt per al decorat d'un ballet: uns nens disfressats de pollets ballen alegrement.
Samuel Goldenberg y Schmuyle: Dos jueus, un de ric i pompós i un altre de pobre i pidolaire, s'enfronten per diners. Schmuyle gemega des de les tecles més agudes, Goldenberg respon des dels greus. El contrast entre les dues veus és magnífic.
Promenade.
El mercat de Limoges. Un grup de dones discuteix al mercat.
Catacumbes de Paris. Uns visitants, ajudats d'una llanterna, es passegen per les catacumbes i fantasegen en parlar amb els morts (variació de la Promenade).
La cabana sobre potes de gallina. És un rellotge amb la forma de la cabana de Baba Yagà, bruixa dels contes tradicionals russos. La cabana de Baba Yagà s'aixeca sobre les potes d'una gallina i pot córrer darrera les seves víctimes. Es tracta d'un tema sinistre i també molt atractiu i suggerent.
La gran porta de Kiev. Projecte arquitectònic en estil rus tradicional, previst com a homenatge al tsar Alexandre II. Mai no es va portar a terme.
Promenade i final.
