Kim Novak en el seu doble paper: a l'esquerra, Madeleine. A la dreta, Judy. |
O també es podria titular:
Perquè avui tenim una obra que és a la vegada de suspens (el que ara es diu thriller) i d'amor. Però compte, perquè estem parlant d'un amor no gaire recomanable.
Per començar recordem de què va: Un policia en baixa mèdica, Scottie, interpretat per James Stewart, s'està refent d'un greu trauma, ja que per culpa del seu vertigen va morir un company mentre provava d'ajudar-lo. Un antic condeixeble (Tom Helmore) li demana que vigili i protegeixi la seva dona, Madeleine (Kim Novak), que ha començat a tenir un comportament força estrany, i està obsessionada en sentir-se la reencarnació d'una dona morta fa cent anys, Carlota. Scottie quedarà enredat en una densa teranyina d'emocions i s'enamorarà profundament de Madeleine... o això sembla.
Perquè en aquesta pel·lícula res no és el què aparenta, i ens estan enganyant contínuament: ni Scottie és la persona cabal i centrada que ens mostren al començament, ni l'angoixat marit està patint per la seva dona, ni Madeleine és l'ànima pura i espiritual que es passeja amunt i avall cercant la veritat sobre la seva vida anterior, ni Midge (Barbara Bel Geddes) és l'amiga despreocupada -i sense interès romàntic per Scottie (ja!)- que es menja el món i no li cal ningú.
Barbara Bel Geddes i James Stewart |
Ja comencem pel doble títol del film; per què Vertigen i també D'entre els morts? Doncs aquí ve el que podríem anomenar el tripijoc: tots dos conceptes són bàsics i necessaris en la trama, i s'entrellacen i es barregen i sense l'un no pot existir l'altre. Sense el vertigen de Scottie no hi ha pel·lícula i sense l'aparició d'algú que sembla sortir d'entre els morts (ja es tracti de Carlota com de Madeleine com -posteriorment- de Judy), tampoc.
És una obra cruel, tan cruel com resulta ser l'amor obsessiu de Scottie (al cap i a la fi, amor romàntic del pitjor!), embadalit per Madeleine però capaç de comportar-se com una bèstia amb la pobra Judy, mentre que ella ho suporta tot en nom d'un enamorament. O el perpetu desengany de Midge, sempre esperançada i sempre frustrada.
Kim Novak (Madeleine i Judy) i James Stewart |
Quan a la banda sonora, li devem a Bernard Herrmann, assidu col·laborador de Hitchcock, que va saber entrar en el seu món retorçat com cap altre. Trobarem un motiu bàsic, d'introducció al vertigen; un segon motiu (el misteri de Carlota), i un tercer de romàntic (tema de Madeleine). Es tracta d' una música extrema i expressiva, obsessiva com la ment dels seus protagonistes, i en la que reconeixerem algun eco de Wagner, especialment al tema d'amor.
Un comentari quan a les interpretacions: no sé si James Stewart va ser una bona tria per fer de Scottie. Personalment el trobo massa tou en les escenes de la vida diària, tot i que fa prou bon paper en els moments dramàtics. Però és clar, això ja són gustos personals. Sí que em va agradar molt Kim Novak en el seu doble personatge.
I no feu cas de qui digui que té escenes massa allargades: cada minut de la seqüència en què es segueix Madeleine en el seu anàrquic passejar és or autèntic.
Per si us interessa deixo un enllaç a una crítica/anàlisi de la pel·lícula a la revista Fotogramas:
I aquí l'astoradora banda sonora: Motiu del vertigen, motiu de Carlota, motiu d'amor o de Madeleine.
Fitxa:
Pel·lícula: Vertigen (D'entre els morts)
Títol original: Vertigo
Títol en castellà: Vértigo (De entre los muertos)
Basada en: La novel·la D'entre les morts (1954) de Pierre Boileau i Thomas Narcejac
Génere: Suspens, problemes psicològics
País: USA
Idioma original: Anglès nord-americà
Any d'estrena: 1958
Música: Bernard Herrmann
Director: Alfred Hitchcock
Intèrprets principals: Barbara Bel Geddes, Tom Helmore, Kim Novak, James Stewart
Kim Novak i Tom Helmore |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada