Petits miracles: El tercer home

 

Joseph Cotten i Orson Welles

Dels "petits miracles cinematogràfics" avui tenim El tercer home, una obra mestra rodada just desprès de la Segona Guerra Mundial. Està basada en un relat de Graham Greene, que en va fer el guió, i el seu argument prové d'un fet real: les amargues conseqüències del tràfic de penicil·lina adulterada. La trama té lloc a Viena, una ciutat en ruïnes, sota les forces d'ocupació dels exèrcits aliats (que feien la seva pròpia llei a cadascun dels quatre sectors en què es van repartir el territori), sense prou subministraments i amb una població desencantada, famolenca i malfiada. La falta de medicaments i d'aliments ha provocat l'arribada de tota mena de facinerosos, estraperlistes, contrabandistes i estafadors que s'aprofiten de la desesperació dels vienesos i de la preocupació de les autoritats per donar una mica de normalitat a la vida de la gent.

En mig d'aquest panorama desolador un mediocre escriptor nord-americà de mig pèl, Holly Martins, interpretat per Joseph Cotten, arriba a Viena atret per la promesa de feina que li ha fet el seu amic Harry Lime (Orson Welles). Però li diuen que Harry acaba de morir i Holly es troba sol en mig d'una ciutat d'on no coneix ni l'idioma ni les circumstàncies, i embolicat en una trama cada cop més sinistra. 

La pel·lícula es pot considerar un seguit de troballes interessantíssimes, una barreja de cinema negre i de suspens, amb una estètica directament extreta de l'escola de l'expressionisme alemany. Rodada en blanc i negre, amb enquadraments foscos i retorçats que sempre expliciten parets derruïdes i munts de ferralla, amb persones grises i desesperades que tot ho han perdut -ben representades pel personatge d'Anna, la nòvia de Harry-, i amb una banda sonora realment esfereïdora, evoca com pocs films l'horror i el caos de la postguerra. I no li cal mostrar explícitament cap violència, tret potser del tram final a les clavegueres, que així i tot suggereix més que no pas mostra.

Alida Valli i Joseph Cotten

Joseph Cotten potser no ha estat mai el meu actor preferit, però en aquesta pel·lícula està excel·lent, dóna perfectament el tipus d'un home perdut, fóra de lloc, que cerca quelcom on agafar-se per donar un sentit a la seva vida, i tot se li enfonsa. Orson Welles construeix un personatge fascinant, a la vegada repulsiu i atraient, capaç de la més gran mesquineria i també de l'afecte més sincer cap a Harry i Anna. Trevor Howard és el major Calloway, de l'exèrcit anglès, un militar fastiguejat i retut pels efectes del conflicte sobre els civils, superat totalment per la tasca que li han encomanat de guardar la llei en el seu sector, sense esperança en el futur ni en la raça humana. Alida Valli és Anna, perseguida per la desgràcia però sempre digna, que no es ven per un no res i d'una forma o altra sobreviurà.

Trevor Howard i Joseph Cotten visiten l'hospital infantil

I un capítol apart per la astoradora banda sonora. Contra el què podria semblar, no es va optar per una música solemne i sinistra, sinó per música tradicional vienesa, la de la cítara que s'utilitza en les festes populars i les tavernes, una música de ball i de disbauxa que contrasta de forma terrible amb la realitat. La cítara de Karas ens persegueix durant tot el film, aportant una intensitat esgarrifosa a les diferents escenes i deixant-nos esgotats, tan esgotats com els protagonistes d'aquesta trista història.

I amb tot i això, ja us dic que és una pel·lícula preciosa, emotiva, única, inoblidable. No espereu el final feliç, no n'hi ha, només la realitat de la vida i dels sentiments i aspiracions de les persones. Això la converteix en una obra totalment i perfectament humana.

Banda sonora d'El tercer home

Fitxa:

Pel·lícula: El tercer home

Títol original: The Third Man

Títol en castellà: El tercer hombre

Génere: Cinema negre, suspens

País: Regne Unit

Idioma original: Anglès britànic

Any d'estrena: 1949

Música: Anton Karas

Director: Carol Reed

Intèrprets principals: Joseph Cotten, Trevor Howard, Alida Valli, Orson Welles