Poques coses es poden dir de Vicenç Ferrer que no siguin conegudes a bastament. Avui només vull deixar constància de la meva admiració i el meu respecte per aquest home excepcional. És curiós que, com ja va passar amb el Pare Lebbe (podeu veure una entrada que li he dedicat a Pare Lebbe: estimo i comprenc), aquestes persones que fan de la seva vida un autèntic apostol·lat hagin estat tan mal enteses pels alts estaments de la seva pròpia jerarquia religiosa.
Aquest fet només fa que refermar-me en la meva determinació (presa ja fa molt de temps) de prescindir d'intermediaris i acostar-me al Misteri del Cosmos, de l'Amor i de la Bellesa amb la ment neta de creences i prejudicis.
La meva guia són aquestes paraules de Jesús: "Pels seus fruits els coneixereu". Aquesta i no una altra és la manera de valorar una persona.
El meu desig de Nadal per aquest any:
Que els fruits de la nostra vida s'acostin, ni que sigui una mica, als fruits bellíssims que ha deixat en aquest món un ésser tan especial com Vicenç Ferrer.
