Llegenda de la música vocal francesa, Edith Gassion, nascuda a París en plena Gran Guerra, el 1915, va ser anomenada "la Môme Piaf" (la noieta pardalet) ja al començament de la seva carrera, en el music-hall, i va decidir conservar sempre l'apelatiu Piaf en el seu nom artístic.
La seva vida és un seguit de mancances i tragèdies, i es va abocar des de ben joveneta a excessos de tota mena. Però com a cantant va ser una veritable mestra de músics i chansonniers, una artista de cap a peus, afable i generosa. Yves Montand, Charles Aznavour o Georges Mustaki van ser alguns dels intèrprets que es van beneficiar del seu ajut i direcció en els començaments de la seva carrera.
Edith Piaf va morir molt jove, als 47 anys, de resultes d'una vida molt complexa farcida de dificultats personals i financeres, d'abús de substàncies, de malalties i de grans dolors i desenganys. Va deixar enrere un llegat magnífic, i tenim ara la gran sort que s'han recuperat les seves cançons, netejades digitalment, en el nítid to de veu i l'expressivitat de la seva època gloriosa (anys 40 i 50). En els espectacles que va oferir els darrers anys de la seva vida la veu es sent molt castigada, desgraciadament, ja que el seu cos lluitava amb els tòxics i una dèbil salut que van comprometre de forma irremeiable aquell meravellós timbre que havia posseït.
Vaig trobar fa uns dies una gravació dels seus èxits, i el vaig escoltar per curiositat (feia molts anys que no en sentia res) i vaig quedar astorada, primer, per la seva veu magnífica i la gran capacitat expressiva de les seves interpretacions, i després, perquè pràcticament coneixia totes les cançons! No sé pas quan les devia escoltar, a la ràdio, suposo, quan era petita, i ja aleshores m'agradaven.
Així que avui deixaré aquí un enllaç a una llista de reproducció molt acurada. Podeu sentir totes les cançons una darrere l'altre, o una per una perquè està assenyalat el punt de pas. Trobareu cançons de tot tipus, algunes conegudes a bastament, i d'altres potser no tant, però totes magnífiques. Què podem dir de Je ne regrette rien, La vie en rose o Hymne à l'amour; són temes"imperdibles" i que sempre agrada sentir. Us voldria destacar la commovedora i falsament festiva Milord, i la dolça Les trois cloches; aquesta darrera jo la coneixia com a The Jimmy Brown Song, ja que al nostre país la va cantar en versió anglesa el grup Mocedades. Però la original és aquesta, la versió francesa, i la lletra és preciosa. Us la deixo abaix.
Gaudiu doncs de l'art inigualable de la Môme Piaf i, si us ve de gust, dediqueu-li un pensament de gratitud i afecte. Encara que va patir una vida dura, va donar el màxim d'ella mateixa en el seu art.
Lletra de Les trois cloches - Jean Villard 1939
