 |
| Stephen Mackey. Nadal |
On està ara la màgia de les nadales? Aquelles cançons tan d’hivern, plenes de pastors, de neu, d’àngels, què fan ressonant pels altaveus de les fires, eixordant-nos des de ninots lluminosos, atabalant-nos en els centres comercials?
Per a mi una nadala és un tros d’infantesa, una mirada a aquella il•lusió innocent de la nena que jo era, per a la qual els Nadals eren el millor temps de l’any. I tot contribuïa a la festa: el fred, els torrons (només de xixona i d’alacant!), el pessebre i les seves figuretes que movia contínuament, mentre inventava mil històries, i les nadales. Sempre he fruït cantant, ja de ben petiteta. Després, a la coral, quin Nadal de meravella, ple de música celestial!
Com hem rigut amb les aventures d’El dimoni escuat, amb l’infant sense dents de Cap a Betlem van dos minyons, amb el Pasqual de tan malt geni que fins i tot renyava l’Àngel Missatger, o amb l’entremaliat rabadà que mai no estava content!
No, el que sentim tothora durant el mes de desembre no són nadales, és soroll per recordar-nos que hem de gastar, que hem de comprar, no ens deixa descansar. Això no són nadales.
Aquí deixo un poema de Josep Carner. El mestre Lluís Maria Millet li va posar música i en va quedar una nadala íntima. Escolteu-la si podeu, veureu que el Nadal de les aglomeracions i les compres frenètiques desapareix i el que en queda... cadascú s’ho sabrà.
EL RÚSTEC VILLANCET
Una estrella cau al prat,
una flor s’ha esbadellat,
tot belant juga el ramat
amb la rossa macaruia.
Al•leluia, cor glaçat!
Al•leluia, món gebrat!
Al•leluia, Déu és nat!
Al•leluia!
Cap herbei té no té tremor,
ni cap deu fa el ploricó;
no hi ha fred ni tenebror,
que un pas d’ala se n’ho duia.
Al•leluia en tot racó!
Al•leluia en el dolor!
Al•leluia al pecador!
Al•leluia!
A Betlem van els infants
i els amics dant-se les mans
i els promesos i els germans
i la vella en sa capuia!
Al•leluia, vianants!
Al•leluia en nostres cants!
Al•leluia, catalans!
Al•leluia!
Josep Carner
El rústec villancet - Orfeó Català
