dissabte, 12 de juny de 2010

Lorenz, observar sense prejudicis



Konrad Lorenz, zoòleg, metge, un dels pares fundadors de l’etologia, Premi Nobel de Medicina i Psicologia el 1973 (compartit amb Karl von Frisch i Nikolaas Tinbergen) “pels seus descobriments sobre la organització i expressió de models de comportaments individual i social en l’etologia”. La seva obra va arribar al gran públic a partir de la difusió del seu primer llibre: Hablaba con las bestias, los peces y los pájaros. El anillo de Salomón (Er redete mit dem Vieh, den Voegeln und den Fischen, 1949-1952).

És el primer text de Lorenz que vaig llegir i, si us agraden els animals, us el recomano calorosament. Es tracta d’una obra deliciosa. Amb això no vull dir que sigui quelcom semblant al guió de Bambi. Lorenz és un observador minuciós, precís, objectiu. Considera el món animal fascinant per ell mateix, sense afegitons sentimentals que li són estranys.

“No intento humanitzar als animals (...) No projecto característiques humanes en l’animal; ans al contrari, evidencio la quantitat d’herència d’origen animal que persisteix encara en la humanitat”

Les intrigues amoroses d’uns peixos sorprenents, la història de la graula Choc, el naixement i primera infantesa de la legendària Martina, les consideracions de Lorenz sobre les diferències de comportament entre gossos segons la proporció de sang xacal o de llop, la compassió envers els animals, com escollir una mascota... tants i tants temes d’interès per als qui estimem els nostres companys de planeta. I tot plegat acompanyat de les aventures i desventures d’un observador de camp, investigador feliç d’una ciència jove: l’etologia.

No us perdeu el capítol “La moral y las armas” sobre l’agressivitat, les inhibicions, i especialment els enganyosos conceptes de “bondat” i “maldat” entre els animals.

Si per un cas us ha interessat el tema i us ve de gust llegir el llibre, no cal que aneu corrents a la llibreria ni a la biblioteca. Cliqueu l’enllaç

Hablaba con las bestias, los peces y los pájaros


i us el trobareu juntament amb una biografia ràpida de l’autor, comentari de l’obra, el text íntegre i per acompanyar-lo, uns dibuixos expressius i encantadors originals del mateix Lorenz i de la seva col•laboradora Anne Eisenmenger. Dibuixos, tot s’ha de dir, que prefereixo als de l’edició que tinc a casa, que no sé per quina raó, en lloc de amb aquestes de l’edició original, va acompanyada de diverses làmines l’autor de les quals és un gran dibuixant i il•lustrador professional. Evidentment tenen molt de mèrit artístic però no el poder evocador de les que veureu aquí.

Algunes tesis de Lorenz no han estat generalment acceptades. Si us interessa el tema, hi ha una petita introducció a

Las tesis más controvertidas de Konrad Lorenz


Teories i detractors a part, Lorenz ha significat per a mi el model d’un home profondament arrelat a la seva terra i a la Natura, i mestre de com observar els animals sense prejutjar, sense antropomorfizar. Mestre, sobre tot, de la curiositat innocent d’aquell que mai no dóna res per sabut, que manté la seva ment fresca, preparada per a gaudir de la meravella, i a més, aprendre’n.

I per finalitzar el post, us deixo amb aquesta curiosa definició del que per a Lorenz significava l’etologia:

“Pot qualificar-se d’afortunada una ciència en la que la part essencial de la investigació consisteix en córrer enjogassat per la vora del Danubi i banyar-s’hi, lliure i nu, acompanyat d’un ramat d’oques silvestres”.


I tant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada